Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
cabotatge
Història
Transports
Navegació de port a port seguint la costa i orientant-s’hi.
La distinció entre el cabotatge i la navegació d’altura té origen i finalitat essencialment fiscals Així, tradicionalment, molts d’estats reserven el dret a la navegació de cabotatge als vaixells que arboren llur bandera A Europa, amb un litoral relativament curt, aquesta restricció és poc aplicada, llevat en alguns estats, com és ara el cas de l’Estat espanyol, on és regulat per lleis especials que distingeixen entre el gran cabotatge, d’abast internacional, i el cabotatge nacional , limitat al tràfic efectuat entre ports de la Península…
patró | patrona
Transports
Persona que comanda una embarcació menor, com una barca de pesca o un vaixell de cabotatge.
Té les mateixes obligacions, responsabilitats i atribucions que un capità, del qual es diferencia només, des d’un punt de vista administratiu, per la mena d’embarcació que pot comandar El patró de primera pot governar embarcacions de l’anomenat cabotatge nacional fins a 400 tones de registre brut, i de gran cabotatge , fins a 200 tones de registre brut i el patró de segona pot governar embarcacions de l’anomenat cabotatge nacional fins a 150 tones de registre brut i passatgers en un nombre inferior al de tripulants El patró de pesca està facultat per a comandar embarcacions de pesca de…
quillat
Model de quillat , obra d’Albert Canela
© Fototeca.cat
Transports
Embarcació gran aparellada amb vela llatina, la proa i la popa de la qual formen angle recte amb la quilla, la qual és bastant pronunciada.
És emprada com a embarcació de pesca o de navegació de cabotatge
tartana
Transports
Embarcació menor de vela llatina, baixa de popa i de proa, amb un pal perpendicular a la quilla en el seu punt mitjà, que arbora, també, ultra el botaló de floc, un pal petit a popa semblant a una asta de bandera.
Avui gairebé inexistents, foren molt emprades a la Mediterrània per a la pesca i el cabotatge
junc
Transports
Embarcació de fusta, de quilla plana i ampla, amb una gran capacitat de càrrega, proveïda generalment de tres pals i d’un de petit, a proa, que fa les funcions del bauprès.
Hissa veles quadres, especials, reforçades transversalment amb canyes És emprada a les mars xineses per a la navegació de cabotatge
pràctic de port
Transports
Pilot o capità de la marina mercant que, gràcies al títol obtingut per oposició, dirigeix l’entrada i la sortida de vaixells d’un port.
La seva presència és obligatòria en tots els vaixells, en les esmentades operacions, llevat dels de menys de 50 tones, dels que tenen algun tripulant titulat pràctic de la localitat i d’alguns de cabotatge
dret diferencial de bandera
Transports
Dret marítim
Antigament, recàrrec sobre la tarifa ordinària de la duana imposada a les mercaderies importades en vaixells estrangers.
Actualment ha estat substituït per altres privilegis als vaixells del país protecció a la construcció, primes a la navegació, atorgament als vaixells construïts al país —o que n'ostentin la nacionalitat—de l’exclusiva de la navegació i del transport de cabotatge Una mesura semblant havia estat presa per jaume I el 1227, en atorgar als vaixells barcelonins el privilegi —després estès als de la corona catalanoaragonesa— de transportar mercaderies des dels ports de la corona amb preferència a qualsevol vaixell estranger
barca de mitjana
Transports
Barca de cabotatge d’aparell llatí, típica de les costes catalanes.
Aquesta barca era característica perquè tenia la roda de proa arquejada i coronada pel cap de mort, la popa de dos cossos amb clavillers, la quaderna mestra tenia la forma d’una U, escues, coberta, bugueres amb embornals, orla amb botanes, escobencs, escollats, bitons, arboladura que constava de pal major o arbre mestre, pal o arbre de mitjana, bauprès i botafora i un velam format per dues llatines mestra i mitjana i una pollacra
quetx
Quetx
© fototeca.cat
Transports
Embarcació de vela de dos pals, el major al mig de l’embarcació i el de mitjana bastant a popa, aparellats amb veles auriques i que hissava també alguns flocs, en nombre rarament superior a dos.
Els primers quetxos eren d’aparell rodó, però a la darreria del s XVII i al començament del XVIII aparellaven una vela major i una gàbia al pal major i una vela llatina al pal de mitjana Posteriorment la vela major fou substituïda per una aurica, malgrat que alguns quetxos continuaren aparellant una gàbia Foren molt emprats en la navegació de pesca i en la comercial de cabotatge, especialment pels anglesos i els holandesos, i llur càrrega útil oscillava entre les 100 i les 250 tones Actualment l’aparell de quetx aparell 7 29, 30, 31 i 32 és emprat en alguns iots de navegació d’…