Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
cana
Física
Antiga mesura de longitud dividida en vuit pams, estesa pel Principat de Catalunya, les Illes Balears, Occitània, el nord d’Itàlia, etc; la mitja cana (quatre pams) equival, aproximadament, a la vara (també de quatre pams) del País Valencià, Aragó, Castella, el País Basc, Galícia, Sud-amèrica, etc.
La cana de Barcelona feia 1,555 m la de Girona, 1,559 m la de Lleida, 1,556 m la de Tarragona 1,560 m la de Mallorca, 1,564 m
cana
Taulell proveït de ganxos als extrems que era emprat per a plegar la roba, tot amidant-la, a la sortida del teler.
cana
Pesca
Presa per a pescar el peix del riu feta amb canyes o llistons de fusta.
cana quadrada
Física
Antiga mesura de superfície; 100 canes quadrades de Barcelona fan 2,4380 a; de Girona, 2,4304 a; de Lleida, 2,4211 a; de Tarragona, 2,4336 a; de Mallorca, 2,4461 a.
cana de rei
Física
Antiga mesura de superfície utilitzada al Camp de Tarragona, dita també jornal, equivalent a 2.500 canes quadrades (60,84 a i 160.000 pams quadrats de Tarragona).
destre
Física
Antiga mesura de longitud emprada al Principat de Catalunya que consta de 12 pams, dits pams de destre, cadascun dels quals és dividit en 12 minuts, i cada minut, en 12 línies.
Equival a 9/5 de la cana de Barcelona, o sia, 2,796 m És de tradició que és representat pel bordó arrodonit de l’aresta de la dreta de la façana de la capella de Santa Llúcia de la seu de Barcelona, arran del carrer del Bisbe
vara
Física
Antiga mesura de longitud dividida en quatre pams, estesa pel País Valencià, algunes comarques occidentals del Principat (regió de l’Ebre, Ribagorça, Pallars), Aragó, País Basc, Castella, Galícia, Amèrica del Sud, etc., i equivalent, aproximadament, a la mitja cana (també de quatre pams) del Principat de Catalunya, Illes Balears, Occitània, nord d’Itàlia, etc.
Les vares de València i de Castelló de la Plana fan 0,906 m les de Xàtiva i d’Alacant, 0,912 m la de Pallars, mitja cana de Lleida 0,778 m la d’Aragó, 0,772 m la de Terol, 0,768 m, i la de Castella, 0,8359 m
pam
Física
Mesura lineal aproximativa, consistent en la distància que hi ha entre el cap del dit polze i el del dit petit, tenint la mà oberta i els dits estesos.
El pam comú és la vuitena part de la cana, que difereix segons les regions i comarques A Barcelona s’estima en 194,3 mm a Girona, en 194,8 mm a Lleida, en 194,5 mm a Tarragona, on s’emprà la cana de rei, el pam és de 195 mm a les Balears de 195,5 mm al País Valencià també difereix, puix que a València i a Castelló de la Plana és de 226,6 mm i a Alacant de 208 mm A Osca i a Saragossa té 193 mm i a Terol 192 mm Als regnes de la corona de Castella és la quarta part de la vara, amb mesures que varien, segons els llocs, des de 208,2 mm a 213,7 mm A les illes Canàries és de 210,5 mm
peu
Física
Antiga mesura catalana de longitud.
Al Principat i a les Illes val 1/6 de la cana, o sia 0,259 m Al País Valencià val 1/3 de la vara, o sia 0,302 m El peu és relacionat amb el pam, de manera que 3 peus = 4 pams A les antigues constitucions de Catalunya el valor del peu fou adoptat en 0,2994 m
neutralització
Fonètica i fonologia
Fenomen fonològic mitjançant el qual l’oposició entre dos fonemes o més s’esvaeix en un o més contexts donats i es restaura tot just canvien les condicions contextuals del fenomen.
En català, per exemple, l’oposició que hi ha entre els fonemes nasals |m|, |n| i |n| en contexts intervocàlics cama, cana, canya desapareix en posició implosiva davant consonant campa, canta, cansa, canca , etc, puix que ací la permutació d’una nasal per una altra no és capaç de canviar el significat del mot primitiu També és molt característica, en català oriental, la neutralització dels fonemes vocàlics |ẹ|, |ę| i |a| en context àton teula téule, taula táule, amb teulada, taulada, ambdues teuláde Del resultat d’una neutralització, com ara la vocal neutra en aquest últim cas, se'n diu…