Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
capitulació
Història
A la península Ibèrica i durant la reconquesta cristiana, rendició pactada entre els reis cristians i els musulmans (similar al ṣulḥ
que els àrabs havien establert durant llur invasió), per la qual aquests conservaven determinats drets (salvaguarda de llur religió i costums, etc) i propietats.
Tenia com a finalitat evitar el despoblament del territori conquerit Així, per la capitulació de Toledo 1085, Alfons VI de Castella, a més del respecte als costums i a la religió dels musulmans la mesquita major restava per a llur culte, establí el dret de recuperació de llurs béns i el mateix tribut que abans de la conquesta Alfons I d’Aragó, a la rendició de Saragossa 1118, permetia als musulmans de conservar autoritats, cadi, propietats, religió, però els obligava a traslladar llur domicili al raval Jaume I de Catalunya-Aragó, en la capitulació de València 1238,…
capitulació
Dret internacional
Conveni militar que posa fi a la resistència d’una tropa assetjada en una plaça forta o voltada a camp obert, pel qual s’estableixen, segons les regles de l’honor militar, el tracte que han de rebre oficials i soldats.
Per tal com no concerneix la constitució administrativa o política del territori, no li cal confirmació del cap d’estat i entra en vigor de forma inmediata
capitulació
Història
Des del s XV, contracte establert entre la monarquia i uns particulars per tal de dur a terme una empresa generalment politicomilitar.
Aquest sistema fou aplicat sobretot en el descobriment i la colonització d’Amèrica, a partir de les capitulacions de Santa Fe 1492, entre els Reis Catòlics i Colom
capitulació incondicional
Dret internacional
Capitulació en la qual les forces guanyadores es consideren lliures de qualsevol compromís de tipus jurídic respecte als vençuts.
Fou aplicada durant la Segona Guerra Mundial per les forces aliades a Alemanya acta de Reims i de Berlín, el 7 i 8 de maig de 1945 i al Japó 2 de setembre de 1945
capitulació imperial
Història
Cadascuna de les disposicions que l’emperador del Sacre Imperi jurava, un cop elegit, confirmant les sobiranies dels prínceps electors.
armistici
Dret internacional
En sentit estricte, suspensió provisional i convencional de les hostilitats mitjançant un acord entre els bel·ligerants, sense que suposi, però, l’acabament de la guerra.
L’armistici es diferencia de la suspensió d’armes i de la capitulació L’armistici, tant el general com el local, és convingut pels caps militars, bé que l’armistici general cal que sigui ratificat pels governs respectius El conveni d’armistici en sol estipular la durada, l’establiment d’una línia de demarcació i d’una zona neutralitzada, la prohibició de rebre reforços, la llibertat de moviment dels belligerants a la rereguarda de llurs línies, el proveïment de les places assetjades, la repatriació unilateral dels presoners i la prohibició de les comunicacions entre les…
amān
Història
Als països islàmics, amnistia concedida als no musulmans.
El dret d' amān , provinent del costum preislàmic pel qual tot membre d’una tribu podia acollir sota la seva protecció un foraster o enemic, anà sofrint variacions amb el temps En la guerra santa era atorgat a l’enemic pel cap de l’expedició després de discutir les condicions de capitulació
‘ahd
Història
Tractat de pau.
Basant-se en un paràgraf de l’Alcorà 9,29 referent als dimnís, les relacions entre l’islam i els vençuts eren regides sovint per una capitulació suhl o per un tractat de pau 'ahd , bé que també excepcionalment s’arribà a establir una treva hudna El tractat de pau, 'ahd , permetia als dimnís de conservar llurs creences, institucions i propietats en canvi del pagament en metàllic d’un impost personal ǧizya i d’una contribució territorial en espècies harāǧ Un exemple d’aquest tractat és el que tingué lloc entre ‘Abd al-Azīz i Teodomir Tudmir
guerra russojaponesa
Història
Conflicte armat (1904-05) que es desenvolupà a Manxúria, provocat per l’oposició dels interessos russos i japonesos a l’Àsia Oriental.
L’imperi japonès, contrari a la creixent intervenció de les potències europees a la Xina, decidí d’intervenir contra Rússia quan aquesta potència s’installà a Liaodong Fracassades les negociacions russojaponeses sobre l’evacuació de Manxúria 1903, l’esquadra japonesa atacà Port Arthur 1904 i s’assegurà el domini marítim de la zona, que confirmà en destruir l’esquadra russa de Vladivostok Forces japoneses desembarcaren a Corea i ocuparen Seül, travessaren el Yalu i s’apoderaren del port de Dalian El 1905, després de la capitulació russa de Port Arthur, es produí la batalla de…
moreria
Història
A la península Ibèrica, àrea urbana o rural habitada i controlada per població mudèjar i després morisca.
Els diversos pactes de capitulació concertats amb l’avanç de la reconquesta a partir del s XII estipularen la persistència de la població anterior mudèjar, bé que a les principals ciutats Saragossa, Tudela, Tortosa, Osca, Calataiud, València, Gandia, etc els mudèjars disposaren d’un termini per a traslladar-se extramurs Això no obstant, la població mudèjar superà durant molt de temps la cristiana un cas extrem fou Morvedre, on el 1258 encara hom parlava del “barri dels cristians” per això el terme moreria com a barri fixat com a residència obligada dels mudèjars i en sentit de…