Resultats de la cerca
Es mostren 593 resultats
característic | característica
Teatre
Actor especialitzat en la interpretació de personatges d’edat o que requereixen una certa transformació (en contraposició als papers de galant, galant jove, dama, dama jove, etc).
Aquest terme fou creat al començament del s XIX
nombre característic
Física
Cadascun dels nombres adimensionals que hom obté en establir la relació entre grups de magnituds físiques (forces, velocitats, energies, volums, etc).
Els nombres característics nombre de Mach, nombre de Reynolds, nombre de Nusselt, etc són utilitzats per a facilitar l’anàlisi teòrica de les lleis dels fenòmens físics
hórreo
Hórreo de planta quadrada, característic d’Astúries
© Arxiu Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Tipus de graner característic de Galícia i d’Astúries.
Consisteix en una cambra elevada sobre uns pilars, que serveix per a preservar les collites de la humitat i dels rosegadors El tipus gallec és rectangular, de pedra, i cobert generalment de dos vessants amb teules o llicorella L’asturià, més gran, és quadrat, de fusta i amb coberta piramidal de teules
tutú

Ballarina clàssica, vestida amb el característic tutú
© Fototeca.cat
Indumentària
Vestit de ballarina clàssica de cosset ajustat —de ras, seda o fibra— i faldilla molt vaporosa de tul, llarga fins a mitja cama.
Anomenat també tutú romàntic , fou creat per E Lamy per a M Taglioni en el ballet La silfide 1831 A la fi del segle XIX la faldilla s’anà escurçant fins a quedar reduïda a una sèrie de petits tuls circulars al voltant de la cintura de la ballarina tutú a la italiana
fruiter
Pomeres en flor, arbre fruiter , característic de la Noguera
© Fototeca.cat
Economia
Agronomia
Dit de la planta arbòria que hom conrea per a la producció de fruita.
El conreu dels fruiters tingué durant molt de temps un caràcter merament complementari d’uns altres productes agrícoles, puix que hom destinava la fruita al consum familiar o, pel cap alt, al mercat rural o urbà més pròxim A partir de la segona meitat del s XIX la fructicultura assoleix un desenvolupament autònom i un caràcter més industrial, alhora que el comerç de la fruita pren un caràcter com més va més internacional Les causes principals d’aquesta transformació estan en un augment de la demanda, en una difusió més gran del consum de fruita, en els progressos haguts en la tècnica dels…
polonesa

Ritme característic de la polonesa (més de l’acompanyament que de la melodia)
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Dansa popular de Polònia de tempo moderat, metre ternari i caràcter processional i majestuós, que es ballava en parelles tot fent un cercle.
Usualment presenta una estructura simple amb frases curtes sense anacrusi, i sovint amb repetició de seccions internes de dos compassos El nom aparegué a França al segle XVII, quan les danses cantades i cançons populars poloneses pròpies del final del XVI chodzony , pieszy , wolny , wielki i d’altres es difongueren -ja com a peces purament instrumentals- entre l’alta societat francesa tot esdevenint danses cortesanes En derivà així una peça instrumental que després d’un lent desenvolupament, majoritàriament fora de Polònia, donà lloc, al principi del segle XVIII, a una forma de dansa…
sentence
Música
Terme introduït per A. Schönberg en el seu Fundamentals of Musical Composition (1967) per a descriure un model formal, característic del període clàssic.
La sentence és composta per dues parts de dimensions equivalents que actualment es denominen presentació i continuació, si bé aquests termes no són del mateix Schönberg La presentació comprèn una idea bàsica i la seva repetició transposada, mentre que la continuació mostra característiques de desenvolupament com ara la fragmentació temàtica o la progressió harmònica vegeu exemple 3 de frase La sentence , paraula amb què Schönberg tradueix una de les accepcions del terme alemany Satz , és un model formal característic dels temes clàssics vegeu exemples 3 i 4 de frase , essent l’…
romanesca
Música
Esquema harmònic -associat a un baix característic- utilitzat des de mitjan segle XVI fins a mitjan XVII com a base per a l’elaboració de variacions instrumentals (variació), àries i, més rarament, danses.
Similar al de la follia o el passamezzo antic, aquest esquema es basava en l’estructura III-VII-i-V-III-VII-i-V-i, distribuïda isomètricament o bé alterada rítmicament per afegiment d’altres notes o acords Sovint presentava ritornelli entre les seves repeticions L’ús de l’expressió aria della romanesca per G Frescobaldi i d’altres suggereix que fou bàsicament una aria per cantare Es desenvolupà especialment a Itàlia i Espanya, sense que es pugui esbrinar la seva procedència El terme apareix per primer cop el 1546 en una collecció per a llaüt de M Phalèse i en els Tres libros de música d’A…
idiotisme
Lingüística i sociolingüística
Tret lingüístic característic d’una llengua.
capacitat d’un canal
Valor característic d’un canal de comunicació.
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina