Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
caracul
Ramaderia
Raça ovina del tipus asiàtic procedent del Turquestan.
Al començament del s XX fou introduïda a Europa Alemanya, França, Amèrica EUA, Argentina i Àfrica La pell, generalment de color negre intens, bé que pot haver-hi variants de tons gris shiram , marró kambar i blanc, és molt apreciada, especialment la dels xais nats morts o nounats, anomenada astracan
karakalpak
Etnologia
Dit de l’individu d’un poble de raça turànida amb fort mestissatge mongòlic, que parla un dialecte turc i habita al sud de la mar d’Aral, al Karakalpakistan.
Els karakalpaks practicaven antigament la ramaderia nòmada d’ovelles caracul, però avui dia són sedentaris i s’installen en punts fixs, on han establert centres per a l’alimentació del bestiar
ovella
ovella
© Fototeca.cat
Mastologia
Mamífer remugant de la subfamília dels ovins
, de la família dels bòvids, actualment només conegut en forma domèstica, i que ateny de 55 cm d’alçada a la creu, en les races més baixes, a 80 cm en les més altes.
El cos és robust i arrodonit i cobert per un pelatge llana llis o arrissat, segons les races, i de color generalment blanc o terrós fosc, que només deixa nus el musell i les potes Les extremitats són fines i relativament llargues, i la cua, bé que varia molt segons les races, és llarga, a diferència de les espècies salvatges del mateix gènere, com l’argalí, el mufló, l’arruí i el bàral El cap és curt i amb el front ample, els ulls i les obertures nasals grosses, el coll curt i gruixut, i el llavi superior fes per un solc Els mascles d’algunes races tenen banyes, de forma i mides molt diverses…
astracan
Tecnologia
Pell de pèl arrissat i de tons negres o molt foscs, obtinguda d’anyells de la raça caracul, originària de l’Àsia.
El pèl més apreciat és el d’anyell de pocs dies o de nonats o de nats morts, puix que al cap de pocs dies de vida el pèl se'ls desarrissa Pren el nom de la ciutat russa d’Astrakhan
astracan
Indústria tèxtil
Vellut de llana o de pèl de cabra molt llarg, enrinxolat o llis, que fa aigües i imita la llana dels anyells caracul, i és emprat per a fer folres, gorres, i especialment abrics.
És elaborat com el vellut, però amb fils més gruixuts i preparats torcent-los i fixant-ne els rínxols amb calor humida Fou inventat l’any 1817 pel fabricant de Nimes, Antoine Fesquet
pell
Tecnologia
Pell d’animals salvatges, com l’ermini, el mart, el linx, el visó, etc, o de cria, com la xinxilla, el xai caracul, etc, adobada per la cara oposada a la del pèl o de la llana, però que conserva el pèl o la llana naturals de l’animal, i que és destinada generalment a la fabricació de roba d’abric o, també, a la de catifes i adornaments.
És anomenada també pell fina