Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
carnal
Temps de l’any en què hom pot menjar carn, en què no és quaresma.
carnal·lític | carnal·lítica
carnal·lita
Carnal·lita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Mineral, espècie, clorur de magnesi
i de clorur de potassi
hidratat, amb el 8,7% de magnesi, el 14,1% de potassi, el 38,3% de clor i el 38,5% d’aigua.
Cristallitza en el sistema ròmbic, de cristalls poc freqüents, incolors o de color roig, i de lluïssor vítria Té duresa 2,5 i pes específic 1,6 És la sal potàssica més important dels jaciments salins del nord d’Alemanya forma per si sola, o mesclada amb la sal comuna, la capa superior de la formació salina d’aquests jaciments, denominada regió de la carnallita Se'n troba també a la conca potàssica de Súria i Cardona
paria
Unió carnal, còpula.
tia
Dret civil
Germana del pare o de la mare.
És anomenada també tia carnal per a distingir-la d’una tia sobrevinguda , casada amb un oncle propi
pneumàtic | pneumàtica
Filosofia
Religió
Relatiu o pertanyent al pneuma, a l’esperit o a l’Esperit Sant.
L’hellenisme i sant Pau contraposen l’home pneumàtic espiritual a l’home psíquic purament humà, anímic i al carnal i indiquen que el primer posseeix l’esperit o l’Esperit Sant Desenvolupant aquesta contraposició, alguns gnòstics gnosticisme anomenaren pneumàtic l’home arribat a la plena possessió de l’esperit o de la gnosi
verge
Dona que no ha tingut relació carnal amb home.