Resultats de la cerca

Originàriament fou una túnica blanca, de caràcter honorífic Rebé el nom dels dàlmates, que segurament la vestien Emprada pels senadors romans, posteriorment els papes concediren de vestir-la als diaques de Roma

Tenia lloc el primer dia de maig, en portar els ramats als pasturatges d’estiu Eren característiques les grans fogueres, la finalitat de les quals era la preservació de les malalties dels animals

Instituïdes, segons la tradició, per Teseu, s’efectuaven el mes hecatombeó juliol-agost i finien el dia vint-i-vuitè del mes, aniversari de la deessa, amb una processó que pujava a l’Acròpolis per oferir-li el peple teixit per les donzelles ateneses Els dies anteriors, havien estat celebrats jocs gimnàstics i hípics, competicions poètiques i musicals i una festa nocturna amb una cursa amb làmpades Cada quatre anys les festes adquirien un relleu més especial i hom en deia Grans Panatenees en oposició a les altres Petites Panatenees que se celebraven anualment

Els noëls aparegueren en la música culta ja al final del segle XV, i més endavant s’utilitzaren amb la mateixa finalitat cançons nadalenques d’origen popular Els organistes francesos dels segles XVII i XVIII MA Charpentier, JF Dandrieu, LC Daquin, etc componien noëls per a orgue, en els quals els cants de nadal eren sotmesos a elaboracions contrapuntístiques o a variacions En català s’anomena ’nadal’ o ’nadala'

Quan és mogut, les varetes percudeixen els costats de la placa sobre la qual es desplacen Fou conegut a Mesopotàmia i a Egipte durant l’Imperi Mitjà Actualment encara és usat en les celebracions litúrgiques de l’Església Etiòpica

L’homilia de la missa queda reservada als sacerdots i diaques i és obligatòria els diumenges i festes de precepte quan hi ha concurrència del poble En les celebracions no eucarístiques, pot ésser encomanada als laics, tant homes com dones

L’escassetat de capellans en els països on l’Església Catòlica té poca implantació o té problemes per a garantir el relleu generacional dels capellans originà aquest tipus de celebració El 1988 el Vaticà publicà un directori per a les celebracions dominicals en absència de prevere

En el llenguatge cristià, el mot en grec metánoia , que en el Nou Testament significa la conversió o canvi radical del cor s’aplica a tot el conjunt d’actes interiors i exteriors a través dels quals una persona abandona l’estat de pecat, en tant que aquest comporta la destrucció de l’amor a Déu i als germans Al començament significà, sobretot, el baptisme, bé que aviat indicà un sagrament especial, destinat a significar i produir el perdó del pecat per part de Déu i la reconciliació del pecador penedit amb l’Església La manera concreta de celebrar-lo ha variat moltíssim al llarg dels segles…

Les religions mistèriques, com les de les celebracions eleusínies i les del culte a Mitra, etc, iniciaven llurs neòfits amb el baptisme i, sovint, amb un àpat sacramental En el cristianisme, els ritus d’iniciació són el baptisme, la confirmació i l’eucaristia, sagraments administrats primitivament i encara avui per les Esglésies d’Orient en una sola celebració, que es conserva en el cas de la iniciació dels adults