Resultats de la cerca

Fou ideat per E O Lawrence i MS Livingston el 1932 Consisteix en dos elèctrodes buits, de forma semicilíndrica per la qual cosa hom els anomena des , que creen un camp elèctric E d’alta freqüència entre ells, tot el conjunt essent travessat perpendicularment per un camp magnètic constant Al centre del cilindre que formen els dos elèctrodes des , hi ha una font de partícules o ions que són accelerats linealment pel camp elèctric cap a l’interior de les des , i un cop aquí descriuen una trajectòria espiral a causa del camp magnètic transversal A cada mitja volta les partícules reben una…

El més freqüentment utilitzat és el fluor-18 Els radionúclids produïts en els ciclotrons habitualment no tenen la forma química i farmacèutica adequada per ser utilitzats com a traçadors biològics, pel que han de ser incorporats a molècules més complexes, acció que es realitza en un laboratori de radiofarmàcia

És el cas particular de la radiació de sincrotró per a baixes velocitats

Si q i m són, rspectivament, la càrrega i la massa de la partícula i B és el camp magnètic del ciclotró, la freqüència ciclotrònica ve donada per ω c = q B/ m

En el cas d’un ciclotró és anomenada també freqüència de ciclotróciclotró

En efecte, la massa augmenta amb la velocitat, segons la teoria de la relativitat, i si la freqüència no disminueix en la mateixa proporció, les partícules deixen d’ésser accelerades En un sincrociclotró hom pot disposar de partícules amb energies cinètiques molt superiors a les obtingudes en un ciclotró Fou ideat per McMillan, als EUA, i per Veksler, a l’URSS, el 1945, i és emprat per a accelerar protons, deuterons i helions

El procediment d’anàlisi es fa per mitjà d’un ciclotró, i permet de fer datacions sobre escales de fins a 15 milions d’anys

Té uns 20 isòtops, essent el més estable el 2 1 0 At vida mitjana 8,3 hores El 1940 Emilio Segrè i collaboradors identificaren l’isòtop 2 1 1 At bombardejant bismut amb partícules α accelerades amb un ciclotró Químicament, l’àstat és alineat amb els halògens, darrere el iode, amb el qual té més semblances

Fou descobert i identificat l’any 1957 per un grup de científics de l’Argonne National Laboratory de Harwell alhora, l’institut Nobel de física d’Estocolm anuncià la identificació de l’element 102 com a resultat de les recerques fetes en aquesta institució Aquest isòtop fou obtingut per bombardeig del 244 Cm per ions 13+4 C produïts en un ciclotró, i es desintegrà per emissió de partícules alfa de 8 MeV L’isòtop té una semivida de 10 minuts

Per exemple, un electró que passa a prop d’un nucli és desviat pel camp electroestàtic d’aquest, i en resulta l’emissió d’un fotó de raigs X o γ El fenomen és tant més important com més lleugera i energètica és la partícula incident i com més pesant és el nucli que fa de fitó Inicialment, la bremsstrahlung fou estudiada arran de la descripció de l’espectre continu dels raigs X produïts en accelerar, fins a altes energies, feixos d' electrons als tubs de raigs X Nogensmenys, gràcies al desenvolupament de l'accelerador de partícules, ha estat possible de produir i d’estudiar la radiació de…