Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
cuqueta de closca
Helmintologia
Anèl·lid poliquet sedentari, de la família dels serpúlids, que viu envoltat d’un tub calcari.
Té un collar membranós en el primer segment i la boca circumdada de tentacles És d’alimentació micròfaga
pàdel
Esport
Esport de pilota semblant al tennis, que hom juga en una pista rectangular dividida per una xarxa i en què s’enfronten dues parelles d’adversaris, consistent a colpejar la pilota amb una pala per fer-la passar per damunt de la xarxa, de manera que l’adversari no la pugui tornar.
La pista fa 10 m d’amplada per 20 m de llargada i és circumdada per parets als fons i en als extrems dels laterals i una reixa metàllica al llarg de tot el perímetre
palestra
Història
Lloc destinat a efectuar la lluita.
A Grècia, aquest edifici, annex normalment al gimnàs a Roma, a les termes, fou primer una petita placeta amb el terra de sorra Posteriorment es convertí en un pati amb compartiments aptes per al lavatori i per a guardar-hi l’oli i els estris necessaris Arribà a constituir una edificació circumdada d’un peristil quadrat o rectangular amb pòrtic i columnes Ultra l’exercici i competició de lluita, la palestra comprenia també el pancraci i el pugilat
tron

Tron reial del Parlament anglès
Art
Història
Seient, generalment amb grades i dosser, en què seuen els sobirans i altres persones d’alta dignitat, en certes circumstàncies solemnes, per tal d’acomplir-hi actes propis de llur funció.
És atribuït també a la divinitat i als sants, com a signe de majestat i de poder L’exemple més antic sembla que és el tron de pedra, sense braços, de Minos, a Cnossos minoic recent II A l’època clàssica solia ésser de fusta policromada o daurada, esculpida amb nombroses figures animals als braços i als petges A través de representacions de Crist i de la Mare de Déu és possible de conèixer la sumptuositat dels trons bizantins Un tron buit o amb una creu al damunt apareix, com a motiu iconogràfic anomenat també hetimasia , ‘preparació del tron' en la simbologia cristiana, per a…
medul·la
Botànica
En la tija i l’arrel, part interna del cilindre central, circumdada pels feixos vasculars.
És constituïda per un teixit parenquimàtic anomenat parènquima medullar
barraquisme
Urbanisme
Sociologia
Fenomen urbà, propi dels països fortament receptors d’immigrats i mancats d’una planificació urbanística, que es manifesta per la construcció de barraques a la perifèria i als petits espais no edificats d’una ciutat.
En la configuració econòmica del barraquisme concorren, d’una banda, el fet del baix poder adquisitiu dels arribats, generalment procedents de regions subdesenvolupades, i de l’altra, la forta especulació entorn dels terrenys urbans i la sostinguda elevació dels costs de la construcció, poc o gens oberta a la industrialització Urbanísticament, els conjunts de barraques se situen marginalment en zones de la ciutat poc accessibles, bé perquè en són a massa distància, bé perquè es tracta de terrenys en pendent, o encara perquè hi manquen serveis De seguida, però, aquests conjunts comencen a…
rotonda
Arquitectura
Construcció potser derivada de models d’època clàssica com l’heroon, isolada i amb sistema central i sovint circumdada d’una columnata (per exemple, el Panteon i el templet bramantesc de San Pietro in Montorio, a Roma).