Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
circumvolució cerebral
Anatomia animal
Cadascun dels plecs flexuosos de la superfície cerebral.
Aquestes circumvolucions són limitades per solcs i fissures i formen part dels lòbuls del cervell Segons llur situació són anomenades circumvolucions frontals , parietals , temporals , occipitals , del cos callós , etc
estriat
Anatomia animal
Part del cervell que sobresurt en els ventricles laterals.
És cobert per fora per la circumvolució de l’ínsula, i per dintre, per la capa òptica
afàsia
Trastorn cerebral caracteritzat per una pèrdua més o menys exclusiva de la producció o la comprensió (o d’ambdues alhora) del llenguatge parlat o escrit o d’ambdós, sense lesions a l’aparell de la fonació ni malalties psíquiques.
Les causes són múltiples vasculars, per hemorràgies, embòlies o trombosi, tumorals, degeneratives, però totes tenen en comú llur localització, sempre a nivell de l’hemisferi dominant A grans trets, hom diferencia dos grans tipus d’afàsia sensitiva i motora En la sensitiva de conducció o afàsia de Wernicke, el defecte principal és la incomprensió el malalt pot parlar, però ho fa de forma totalment incoherent, sense cap sentit En aquests casos les lesions acostumen a localitzar-se a la regió perisilviana posterior, temporal i parietal En la motora d’expressió o afàsia de Broca, el defecte…
sistema límbic
Anatomia animal
Regió del cervell constituïda per la circumvolució del cos callós i la de l’hipocamp.
Té un paper important en el funcionament de les diferents vísceres i en la regulació del metabolisme i de la vida emocional
epilèpsia
Patologia humana
Trastorn repetitiu i paroxismal de la funció cerebral caracteritzat per atacs o crisis, sobtats i breus, d’alteració de la consciència, de l’activitat motriu o de fenòmens sensitius anormals.
La seva causa és desconeguda en un 75% dels casos epilèpsia idiopàtica en la resta, entre les causes conegudes, hi ha la febre, les infeccions del sistema nerviós central, els trastorns metabòlics, la ingesta de tòxics, els tumors, els traumatismes i d’altres lesions del cervell L’epilèpsia es considera generalitzada quan afecta tot el cervell, i localitzada o focal quan només n’afecta una part Les crisis epilèptiques poden ésser desencadenades per diversos estímuls i situacions com són la llum, el soroll, els traumatismes, les emocions, la fatiga física i intellectual, l’alcohol, etc La…
rinencèfal
Anatomia animal
Part del cervell, filogenèticament molt primitiva, que efectua una funció olfactòria i que és constituïda pel bulb olfactori, la cinta olfactòria i la circumvolució subcallosa.
dolor
A, primera zona afectada pels anestèsics; B, segona zona afectada pels anestèsics; C, zones afectades per la morfina; 1, lòbul prefrontal; 2, centres sensorials i del moviment; 3, còrtex cerebral; 4, sistema reticular; 5, bulb raquidi; 6, amígdala; 7, hipotàlem; 8, tàlem; 9, via directa del dolor; 10, via indirecta del dolor
© fototeca.cat
Patologia humana
Fet subjectiu consistent en una percepció sensorial més o menys fortament desplaent acompanyada d’una reacció psicoemocional del mateix caire.
Ultra aquests aspectes subjectius, que formen l’autèntica vivència dolorosa, hom pot trobar com a fets expressius que acompanyen el dolor una sèrie de reaccions, des de les més automàtiques com és ara les modificacions de funcions viscerals i en general vegetatives, i també els reflexos de retirada, per exemple, de les extremitats, enfront de l’estímul dolorós fins a les més inserides en el psiquisme del subjecte, arribant a l’assumpció del fet del dolor viscut en la vida personal Hom no pot dir que un estímul sigui dolorós o no per si mateix, puix que no és més que una modificació del medi…
cervell
Visió externa del cervell
© Fototeca.cat
Patologia humana
Part de l’encèfal que ateny la màxima complexitat i el màxim volum en els mamífers, i el volum màxim relatiu en els primats, molt especialment en l’home.
En aquest ocupa gairebé tota la caixa craniana, i descansa sobre les fosses anterior i mitjana de la base del crani D’un pes lleugerament més gran en l’home 1160 g de terme mitjà que en la dona 1000 g, té una forma ovoide i és partit, per la cissura interhemisfèrica, en dues meitats simètriques, els hemisferis, entre els quals, i ocupant la part més profunda de la cissura, hi ha les formacions interhemisfèriques cos callós, septum lucidum , trígon cerebral i regió hipotalàmica, fonamentalment La superfície externa de cada hermisferi és dividida per una sèrie de solcs profuns cissures…