Resultats de la cerca

L’element natural és una barreja dels núclids 35 75,4% i 37 24,6% hom li coneix set isòtops artificials 32,33,34,36,38,39 i 40 és un gas diatòmic de color verd, d’on li ve el nom del grec χλωρόϚ, ‘groc verdós’ Johann Rudolph Glauber 1646 en descriví la preparació, i Joseph Priestley 1772 fou el primer a obtenir-ne d’anhidre pocs anys després 1774, Karl Wilhem Schelee l’obtingué per oxidació de l’àcid clorhídric L’escorça terrestre en conté un 0,2%, i l’aigua de les mars i dels oceans, una mitjana de 18,2 g/l d’ió clor, és a dir, 0,513 ions-gram/l, que corresponen a una proporció de 2,5% de…

La determinació del clor actiu d’una espècie clorada es basa en un criteri químic consistent a comparar la capacitat oxidant de l’espècie respecte a la del clor gas, al qual s’assigna un 100% de clor actiu

En el forniment d’aigua a les poblacions ha d’ésser de l’ordre de 0,2 a 0,5 mg/l a fi d’assegurar-ne la potabilitat durant el pas per la xarxa de distribució

L’aigua dissol 4,61 volums de clor a 0°C i 2,26 a 20°C la solució té el color, el gust i l’olor del clor Refredada a 0°C diposita un hidrat, Cl 2 8H 2 O, que actualment es considera un clatrat L’aigua de clor es descompon a poc a poc per hidròlisi i a la llum dóna oxigen per descomposició de l’àcid hipoclorós format

És una substància que forma unes pólvores blanques, és inodora, amarga, sensible a la llum i molt soluble en l’aigua, però insoluble en èter, en alcohol i en cloroform És d’origen sintètic S’utilitza, per exemple, per al tractament del lupus eritematós sistèmic i de l’artritis reumatoide, i és emprada com a antimalàric per via oral

La cloració de composts orgànics es fa mitjançant l' addició de clor a molècules no saturades que formin enllaços covalents amb el clor, o bé amb la substitució d’àtoms o grups funcionals de la molècula per clor

N’hi ha amb composicions diferents Ha estat utilitzat en esprais, neveres, aparells d’aire condicionat i dissolvents, però el seu alliberament en grans quantitats a l’atmosfera l’ha convertit en el principal destructor de   la capa d’ozó La llum ultraviolada incideix en el CFC alliberat i en trenca les molècules, alliberant àtoms de clor El clor reacciona amb l’ozó atmosfèric i provoca la seva conversió en molècules d’oxigen, O 2 L’àtom de clor es recupera al final de la reacció, és a dir, actua com a catalitzador La destrucció de l’ozó comporta que l’…

Segons la posició del clor envers el grup hidroxil el compost s’anomena ortoclorofenol, metaclorofenol o paraclorofenol que tenen per fórmula, respectivament Tots ells tenen propietats físiques diferents L’obtenció de qualsevol d’aquests tres isòmers en estat pur, consisteix en diazotar i posteriorment hidrolitzar la corresponent cloroanilina Són utilitzats com a desinfectants a causa de llurs propietats antisèptiques

Segons la posició relativa dels dos àtoms de clor, el compost és anomenat ortodiclorobenzè, meta-diclorobenzè o para-diclorobenzè, i tenen per fórmula respectivament Tots ells tenen propietats físiques diferents els dos primers són líquids, en canvi el tercer és sòlid punt de fusió 53°C Són obtinguts per cloració del benzè, en presència del clorur d’alumini que actua com a catalitzador i es forma una mescla dels tres isòmers Hom utilitza l’isòmer para especialment com a insecticida per a combatre les armes i l' orto com a dissolvent