Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
cocaïna

Cocaïna
©
Farmàcia
Alcaloide principal de les fulles de coca, que en contenen d’un 0,5 a un 1,5%.
El seu punt de fusió és a 98ºC i el d’ebullició a 187ºC Té gust amarg En forma bàsica, com es troba a la planta, és insoluble en aigua però soluble en l’alcohol, éter i olis De les sals utilitzades, la més emprada és el clorhidrat, que són unes pólvores blanques, solubles en l’aigua Té dues accions distintes una, sobre el sistema nerviós central, de tipus tòxic, i l’altra, sobre el perifèric, predominantment anestèsica Molt usada en medicina i cirurgia per a produir anestèsia local a les mucoses El seu consum crea dependència cocaïnomania
ecgonina
Química
Aminoalcohol obtingut per hidròlisi de la cocaïna.
En la indústria farmacèutica, els alcaloides de la coca coca 3 són transformats en ecgonina, la qual, per metilació o benzoïlació, és transformada en cocaïna pura
cocaïnomania
Abús de la cocaïna com a estimulant o com a narcòtic, que produeix un estat d’hàbit.
Hom considera que a partir de 0,3 cg la intoxicació amb cocaïna pot ésser perillosa La fase aguda o d’embriaguesa té tres períodes d’eufòria, d’allucinacions tàctils, auditives i visuals i de somnolència Els efectes posteriors són llargs i molt desagradables cocaïnisme
cocaïnisme
Patologia humana
Intoxicació crònica per cocaïna.
És una de les toxicomanies més deteriorants, tant sobre el psiquisme com sobre la part orgànica caquèxia , i arriba a provocar quadres semblants als del delirium tremens , bé que hi predominen les allucinacions tàctils i auditives cocaïnomania
anestèsic local
Farmàcia
Fàrmac utilitzat per a produir anestèsia local.
El més emprat fou inicialment la cocaïna hom usa avui derivats de la cocaïna procaïna, tetracaïna, l’eugenol, etc
tropacocaïna
Farmàcia
Substància en forma de pólvores blanques, inodores, solubles en l’aigua.
És un anestèsic local, no tan tòxic com la cocaïna, emprat en oculística i en petites intervencions quirúrgiques locals
alcaloides de la coca

Alcaloides de la coca
Bioquímica
Farmàcia
Grup d’alcaloides (1-1,5%) que hom extreu de les fulles de la coca, químicament derivats de l’ecgonina.
Són utilitzats com a anestèsics locals, i són estupefaents El més conegut i gairebé l’únic que hom utilitza és la cocaïna
cocaïnomania
Impuls obsessiu a aconseguir cocaïna per drogar-se.
síndrome d’abstinència
Patologia humana
Conjunt de símptomes que apareixen en interrompre l’administració d’una determinada substància, a la qual, per un ús repetitiu, una persona havia desenvolupat addicció o toxicomania.
Les alteracions són només psíquiques en les drogues que provoquen solament dependència psíquica cocaïna, cànnabis, amfetamina, etc contràriament, en les que originen dependència física morfina, heroïna, barbitúrics, alcohol, etc, la síndrome produeix un quadre orgànic ocasionalment de molta gravetat La síndrome d’abstinència de l’alcohol és l’anomenada delirium tremens
aminoalcohol
Química
Substància orgànica que té almenys una funció amina i una funció alcohol.
Els aminoalcohols i llurs èsters comprenen substàncies de considerable interès tècnic, tals com les etanolamines anestèsics locals importants, tals com la novocaïna alcaloides tals com l’efedrina i la cocaïna, i alguns constituents de certs lípids, tals com l’esfingosina Els mètodes principals de preparació d’aminoalcohols són la reacció amb amoníac d’halohidrines i epòxids i la reducció de composts bifuncionals tals com els nitroalcohols, els hidroximitrils, les hidroxioximes, o les aminocetones