Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
codeïna

Codeïna
©
Farmàcia
Alcaloide policíclic, del grup de la morfina, obtingut de l’opi, que en conté d’un 0,7 a un 2,5%, o per metilació de la morfina.
Té el punt de fusió entre 154-156ºC És emprada com a analgèsic i en el guariment de la tos el consum abusiu crea dependència
morfina
Farmàcia
Principal alcaloide de l’opi (el seu extret en conté un 20%), conegut des del 1806 i emprat com a estupefaent.
La seva base és poc soluble en l’aigua, però el clorhidrat ho és molt Actua sobre el sistema nerviós i hi produeix una acció hipnòtica, amb disminució de l’activitat mental, i analgèsica, pel fet d’actuar l’alcaloide sobre l’escorça cerebral sensitiva Fou sintetitzada per Gates i els seus collaboradors l’any 1952, passant per la codeïna L’ús repetit d’opiacis sintètics i semisintètics provoca habituació, que a la llarga pot produir una intoxicació aguda per morfina, amb greus alteracions en l’organisme, les quals poden portar a un estat de coma o a la mort per paràlisi…
antidiarreic
Farmàcia
Dit de les substàncies que combaten la diarrea.
Existeixen tres tipus d’antidiarreics els frenadors del peristaltisme codeïna i difenoxilat, els protectors i absorbents intestinals sals de bismut i els astringents vegetals tanins
antitussigen
Farmàcia
Agent que té la propietat de calmar la tos.
Els antitussígens emprats en medicina poden ésser derivats opiacis com la codeïna, la codetilina o el dextrometorfà, i derivats sintètics com l’oxolamina i el clofedanol
noscapina
Farmàcia
Alcaloide de l’opi, que en conté un 3-10%, amb nucli isoquinoleínic.
Havia estat emprat com a analgèsic i hipnòtic, però té més aviat una acció antiespasmòdica Actualment és emprat en substitució de la codeïna com a antitussigen sense efectes secundaris El seu clorhidrat i el seu sulfat són solubles en aigua
apocodeïna
Química
Èter monometílic de l’apomorfina amb el grup metoxi en posició 10.
Forma prismes que es fonen a 124°C, poc solubles en aigua, solubles en els solvents orgànics i en els àcids diluïts Hom l’obté de la codeïna per deshidratació És emprada en forma de clorhidrat com a expectorant, emètic, hipnòtic i purgant
opi
Farmàcia
Exsudat, dessecat a l’aire, obtingut fent incisions transversals en les càpsules verdes del cascall (Papaver somniferum).
Conté no menys d’un 9,5% de morfina Les seves propietats analgèsiques i hipnòtiques són conegudes des de fa molts segles Dioscòrides en parlà al s II, Paracels l’emprà al s XV i Van Helmonth al s XVII Sydenham, a la fi del mateix segle, l’emprà en la preparació de l’extret anomenat làudanum L’opi es presenta en pans ovals, aplanats, d’uns 8-15 cm de diàmetre i de 300 a 500 g de pes però n'hi ha fins de 2 kg, de color bru clar que s’enfosqueix amb el temps, tous, coberts amb fulles de cascall i fruits de rumex Té una olor característica i un sabor amargant Els alcaloides es troben combinats…
analgèsic
Farmàcia
Medicament que suprimeix el dolor.
Només amb finalitats pràctiques, els analgèsics poden classificar-se en tres grans grups els que actuen en quadres de dolor visceral , els analgèsics menors i els indicats en quadres de dolor còlic renal o biliar Els analgèsics recomanats per al dolor visceral metadona, morfina, pentazocina i petidina presenten un espectre ampli d’actuació, però comporten força efectes secundaris nàusees, afectació mental, depressió respiratòria, tolerància i dependència Pel que fa als analgèsics menors , destaquen els derivats de l’àcid salicílic àcid…
droga
Psicologia
Cadascuna de les substàncies que alteren l’estat d’ànim, la percepció i el coneixement i que sovint produeixen dependència (drogoaddicció).
Hom distingeix popularment entre drogues dures , que creen dependència física i psíquica, i drogues toves , que no comporten dependència física, bé que aquesta distinció és difícil d’establir Les drogues més emprades pels drogoaddictes poden ésser classificades, segons els seus efectes, de la manera següent substàncies volàtils , com ara l’èter, el tricloroetilè, la benzina, els vernissos, les coles, els dissolvents, els llevataques, etc, que produeixen en qui les aspira un estat d’embriaguesa, i els efectes nocius de les quals són de caràcter mental i orgànic, ja que afecten els pulmons i…