Resultats de la cerca

Octavi ordenà després de la batalla d’Accium 831 a C que fossin celebrats amb major solemnitat per tal de commemorar el seu èxit

A Roma l’empraven per a senyalitzar camins, límits i fronteres i per a gravar-hi una inscripció honorària, votiva o funerària per a commemorar un ciutadà illustre, una deïtat o la memòria d’un difunt, respectivament en aquest últim cas el cippus era en forma d’ara o semicilíndric cupa

Representants a partir de Cèsar 46 aC, aquests espectacles foren molt freqüents durant el s I, en els regnats de Claudi que n'organitzà un amb més de 20 000 homes al llac Fucino, l’any 52 aC, Neró, Tit i Domicià L’última naumàquia fou celebrada el 248 dC per commemorar el millenari de la fundació de Roma

Bé que el nom d’arc de triomf és de l’època, fora més exacte el d’arc monumental, puix que la majoria de les vegades no foren elevats per commemorar victòries militars, sinó com a entrada monumental a ciutats o a ponts és el cas del pont del Diable de Martorell, per commemorar un esdeveniment o un personatge El més corrents són d’un arc, els més grans, de tres Són rars els de dos arcs o de planta quadrada amb quatre quadrifrons Originaris de la ciutat de Roma, s’estengueren, durant l’Imperi, per moltes províncies, del segle I aC ençà La majoria foren construïts durant els segles I, II i III…

Té el seu origen en una emergència que es produí el 1925 a la població de Nomes, a Alaska, en què la gran majoria dels habitants patien diftèria i es trobaven assetjats per forts temporals de neu que impedien transportar els medicaments a la població Només es pogué arribar als afectats amb trineus de gossos recorrent una distància de 1 609 km Per commemorar aquesta gesta hom organitzà una cursa, l’Iditarod, que feia el mateix recorregut però amb una finalitat esportiva i lúdica Els països amb més gran tradició són Rússia, els Estats Units, Canadà, Alaska, Noruega i Finlàndia

Celebrats per primera vegada probablement l’any 249 aC, foren repetits també en set altres ocasions 146 i 17 aC i 47, 88, 147, 204 i 248 dC, la darrera de les quals per commemorar el millenari de la fundació de Roma Bé que haurien hagut de celebrar-se només un cop cada cent anys, a l’època imperial foren convocats a intervals irregulars de temps Tenien lloc prop del Tíber, en una localitat anomenada Tarentum, on hi hagué una ara soterrània en honor de Plutó i Prosèrpina d’on el seu caràcter ctònic El 1890, a la ribera esquerra del riu, foren trobats alguns fragments d’actes dels…

Hom havia d’alliberar els esclaus, tornar a llurs propietaris les terres alienades i deixar els conreus en repòs L’Església catòlica instituí també un jubileu, anomenat també any sant o any jubilar , durant el qual tots els fidels que, satisfetes certes condicions, visiten les basíliques romanes obtenen indulgència plenària L’inaugura el dia de Nadal L’any següent, la indulgència sol ésser atorgada universalment a favor de diverses esglésies de les diverses diòcesis Fou instituït pel papa Bonifaci VIII, el qual impulsà el primer jubileu el 1300 Celebrat un cop cada segle, el 1475…