Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
música de saló
Música
Repertori cambrístic o per a solista creat per als salons de la burgesia vuitcentista.
El terme no és coincident amb el concepte de la hausmusik , perquè aquesta darrera es limitava a les obres íntimes, i tenia un origen anterior Sovint s’atribueix a la música de saló una qualitat estètica menor, pel fet d’incloure obres de característiques tècniques simples i sense pretensions concebudes per a un consum immediat a partir de les publicacions musicals del segle XIX De fet, caldria distingir dos tipus de repertori, ja que els concerts als salons privats tingueren una importància cabdal durant la primera meitat del XIX un repertori de major qualitat concebut per als…
lectoescriptura
Educació
Lectura i escriptura concebudes com un únic procés integrat d'aprenentatge.
L’ús d’aquest terme posa de manifest una concepció que entén aquest aprenentatge com la interconnexió de dos processos —aprendre a llegir i aprendre a escriure— que metodològicament no convé separar
curador de fideïcomís
Dret
Persona o persones designades pel causant i subsidiàriament pel jutge, la funció de la qual és la de representar i defensar els interessos dels fideïcomissaris no nascuts ni concebuts, o dels fideïcomissaris la personalitat dels quals només és determinable per algun esdeveniment futur.
Aquesta figura fou creada per la compilació del dret civil català del 1960 amb la finalitat, sobretot, de donar agilitat als actes de disposició de béns fideïcomesos, que abans era dificultada quan eren cridats al fideïcomís persones no nascudes ni concebudes o indeterminades en el moment d’ésser atorgat l’acte dispositiu
tren d’aterratge
Transports
Conjunt d’elements que permeten a un avió de dur a terme les operacions d’envol i d’aterratge.
El tren d’aterratge és constituït per unes estructures molt resistents fixades a l’estructura del buc o a la de l’ala, acabades en llur part inferior per patins, esquís, o, més generalment, rodes, molt sovint replegables en unes cavitats concebudes per a eliminar la gran resistència que suposa, durant el vol, el tren desplegat
servei d’urgència
Medicina
Conjunt d’instal·lacions d’un hospital especialment concebudes i destinades al tractament de les urgències.
Un hospital ben dotat, ultra el servei d’urgència de cirurgia i el de medicina interna, sol disposar d’un servei d’urgència dedicat especialment als infants que hi solen arribar amb trastorns nutritius aguts, accidents, intoxicacions, etc i d’un de dedicat als parts i a les urgències obstètriques on les dones són ateses, a més dels parts, d’avortaments, de problemes derivats d’embarassos extrauterins, de metrorràgies, etc, tots ells proveïts de serveis d’anestèsia, de serveis de transfusions de sang, d’anàlisis clíniques, de radiodiagnosi, etc
estereoquímica
Química
Part de la química que tracta de l’estructura tridimensional de les molècules, és a dir, de la distribució o la posició relativa en l’espai dels àtoms que les constitueixen i de les propietats químiques que en depenen (estereoquímica dinàmica).
A mitjan s XIX hom descobrí que amb els mètodes analítics utilitzats podia arribar a assignar la mateixa fórmula estructural a més d’un compost Les teories i les regles de l’estereoquímica foren concebudes i establertes com les correccions necessàries per a evitar aquest defecte Bé que l’estereoquímica ha contribuït granment al progrés de la química orgànica i n'ha esdevingut una de les pedres angulars, la importància dels seus conceptes incideix també en el camp de la química inorgànica Constitueix un coneixement molt important per al domini de matèries que van de la química…
blanqueig
Química
Indústria tèxtil
Conjunt de les operacions d’acabat, o cadascuna d’aquestes operacions, a què són sotmesos els tèxtils, filats o teixits, per tal d’eliminar-ne les impureses que els coloren.
En el blanqueig poden ésser considerades dues etapes l’una, prèvia, de descruatge o desgreixatge segons que les fibres siguin vegetals o animals, i l’altra, les operacions pròpiament de blanqueig, que consisteix a sotmetre els tèxtils a l’acció de blanquejants Per a eliminar la grogor que hi pot restar hom hi afegeix un colorant blau o un blanquejant òptic i, en aquest cas, el blanqueig és anomenat blanqueig òptic Antigament el blanqueig era efectuat estenent la matèria tèxtil damunt un prat d’herba, on era blanquejada per l’acció de l’ozó i després per les herbes Modernament les operacions…
balisa

Balisa
© Fototeca.cat
Transports
Senyal, fix o flotant, que serveix per a indicar perills o per a marcar les característiques de la zona en què navega una embarcació abalisament
).
Les balises, que poden consistir en simples boies fondejades balises flotants , poden també emetre senyals acústics, òptics o radioelèctrics, i hom les anomena, respectivament, balises acústiques, lluminoses i radioelèctriques senyal Les balises radar són especialment concebudes per a reflectir el senyal radar que hi incideix Per tal de conèixer amb suficient precisió les condicions meteorològiques d’una zona determinada, i facilitar així la navegació, hom ha escampat sistemes de radiobalises que, en emetre senyals que són captats per satèllits especialment disposats a aquest efecte,…
empaquetatge
Tècnica de transmissió de dades per xarxes telemàtiques que consisteix a dividir un missatge en petits segments o paquets abans de transmetre’l.
Inicialment concebuda només per a transmetre dades, actualment també és utilitzada per a transmetre veus codificades en forma digital, amb un retard des de la transmissió fins a la rebuda de només 200 ms Les estacions transmissores són concebudes per a empaquetar i desempaquetar les dades dels usuaris L’estructura lògica dels paquets ve determinada pel sistema i no afecta l’estructura del missatge transmès Aquests paquets inclouen, a part de les pròpies dades i adreces, la seqüència d’informació per al control del seu seguiment per la xarxa Cada paquet consisteix en una petita…
loxodromia
Cartografia
Corba guerxa descrita sobre la superfície esfèrica terrestre per un punt que gira al voltant d’un pol allunyant-se’n contínuament tot tallant els meridians amb un angle constant.
És la trajectòria de la nau que va navegant sense canviar de rumb quan aquest no és ni tramuntana ni migjorn, ni llevant ni ponent La loxodromia només difereix de l’espiral logarítmica pel fet de no ésser una corba plana A les cartes amb projecció Mercator, les loxodromies són representades per línies rectes, puix que aquestes cartes han estat concebudes especialment per tal de complir aquesta condició essencial Les naus van gairebé sempre seguint arcs de loxodromies, perquè són rutes ben fàcils de servar, gràcies a la brúixola i a les esmentades cartes L’arc de loxodromia té l’…