Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
concupiscència
Cristianisme
Tendència espontània, prèvia a l’opció lliure, que inclina la voluntat vers un bé parcial.
Sant Agustí en féu resultat del pecat original Però com que, àdhuc batejat, l’home continua subjecte a la concupiscència, els reformadors en conclogueren que el cristià, justificat, continuava essent pecador El concili de Trento declarà que la concupiscència no era pecat, malgrat que en provenia i hi portava
ionosfera

La ionosfera reflecteix les ones de ràdio i en permet la transmissió a llargues distàncies
© Fototeca.cat
Meteorologia
Capa superior de l’atmosfera terrestre que s’estén entre els 80 i els 300 km d’altitud, en valors mitjans.
Descoberta pels físics Kennelly i Heaviside al primer quart del segle XX ambdós, independentment, conclogueren la necessitat de la seva existència per a explicar la transmissió de les ones de ràdio a distàncies llargues Les pressions mínimes que s’hi registren permeten l’absorció dels raigs ultraviolats curts, els quals, juntament amb l’acció dels raigs còsmics i de l’aportació de partícules electritzades del Sol, permeten processos d’ionització molt actius que originen concentracions d’electrons lliures molt grans La seva estructura elèctrica no és uniforme una capa més baixa…
dret
Dret
Sistema de normes que fixen i tutelen una determinada organització de les relacions socials i que tendeixen a evitar-ne la violació.
La força organitzada adopta la forma d’estat, el qual s’eleva per sobre de la societat tot adoptant un to d’imparcialitat i de neutralitat El dret expressat per la llei sembla ésser la lliure voluntat general de tota la societat però, de fet, la llei no expressa aquesta voluntat general, sinó les relacions econòmiques, polítiques i ideològiques L’estructura econòmica de la societat és constituïda per les forces productives i les relacions de producció, i és sobre aquesta base que s’aixeca la superestructura jurídica i política de la societat l’estat i les seves institucions Les relacions…
biologia

Nivells d’integració de les principals branques bàsiques de la biologia
© Fototeca.cat
Biologia
Ciència que estudia els éssers vius i els processos vitals.
El mot fou introduït el 1802 simultàniament per Lamarck i per Ludolf Christian Treviranus Tots els éssers vius presenten unes característiques comunes, quant a la seva composició química i funcions bàsiques Estan constituïts per una o més unitats vitals que anomenem cèllules Les cèllules obeeixen les lleis de la química i de la física i requereixen energia, que obtenen bé de la llum del sol, bé de les molècules d’aliment Al mateix temps, totes les cèllules produeixen trifosfat d’adenosina ATP, molècula d’alta energia, necessària per a aquelles reaccions que en requereixen elevades dosis També…