Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
caftà
Indumentària
Capa llarga, d’origen oriental, oberta per davant i amb amples mànigues, portada generalment sense cenyidor.
Confeccionada amb teles ricament brodades, sovint era folrada amb pells
abric
Abric del començament del segle XX
© Fototeca.cat
Indumentària
Peça de vestir que té mànigues, més o menys cenyida o ampla, que arriba fins sobre o sota els genolls, i en determinats casos fins als peus, generalment cordada al davant.
És confeccionada amb tota mena de teixits, pell, cuiro, etc
labor de retalls
Tela confeccionada amb la labor de retalls.
encongiment
Indústria tèxtil
Operació de provocar la disminució de la llargada o l’amplada d’una tela en deixar lliures les tensions latents originades en el curs d’operacions anteriors.
Un cop encongida, la tela resta estabilitzada, és a dir, lliure de les esmentades tensions, que més tard podrien ésser la causa d’encongiments residuals, per exemple, un cop confeccionada la peça de vestir Hi ha diferents processos d’encongiment, exactament controlats, com ara el sanforitzat i el monforitzat
pella
Història
A l’edat mitjana roba confeccionada i usada.
Era la que les classes humils vestien gairebé exclusivament, car el cost de la roba, nova o vella, era molt alt en relació amb els altres productes necessaris per viure i per tant s’aprofitava bé Les subhastes de robes dels difunts, que solien seguir els òbits, fornien el mercat Hom podia comprar peces de roba bé en aquestes subhastes, que dirigia un corredor de pella dit també corredor de coll, bé, sempre que es volia, a un peller
prêt-à-porter
Indumentària
Expressió francesa utilitzada en indumentària per a designar la roba confeccionada de manera seriada.
Es diferencia de la confecció pròpiament dita pel fet que solen ésser sèries no gaire llargues, es parteix sempre d’un disseny previ i la realització sol ésser més acurada
trenca
Indumentària
Peça d’abric que arriba fins a mitja cuixa, generalment amb caputxa, confeccionada amb un teixit de llana espès.
judo
Maurici Casasayas durant el XXI torneig internacional d’Andorra de judo del 2012
Club Esport 7
Judo
Art marcial de lluita cos a cos originària del Japó i derivada del jujutsu.
Els seus orígens es remunten al 1882, quan el pedagog Jigoro Kano obrí la primera escola de judo a Tòquio Kano codificà la seva pràctica, eliminant les parts perilloses del jujutsu, i emfatitzà els seus principis filosòfics El judo permet només el contacte entre judokes nom que reben els seus practicants amb les mans nues i prohibeix determinats cops i luxacions considerats perillosos Té com a principi aprofitar la força de l’adversari per a desequilibrar-lo i tirar-lo al terra i mantenir-lo sotmès Les tècniques emprades són un conjunt d’accions coordinades que tenen per objecte projectar,…
comarca
Les comarques de Catalunya (2015)
© ICC
Dret administratiu
A Catalunya, entitat local de caràcter territorial formada per una agrupació de municipis.
El govern i l’administració de la comarca corresponen al consell comarcal, els òrgans del qual són el ple, el president i la comissió especial de comptes, a més del gerent La seu del consell és al municipi que té la capitalitat de la comarca Atès que es tracta d’una entitat local de segon grau, el consell comarcal és elegit per sufragi indirecte a través dels regidors dels ajuntaments dels municipis agrupats El nombre de representants del consell comarcal oscilla entre 19 i 39, segons els residents a la comarca Els consells comarcals, creats per la Generalitat de Catalunya el 1988, tenen…