Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
cáscara sagrada
Botànica
Farmàcia
Escorça d’un arbre que es fa, espontani o conreat, a la regió occidental d’Amèrica del Nord ( Rhamnus purshiana
, família de les ramnàcies).
Els seus principis actius són glucòsids antraquinònics que li confereixen acció purgant
oli lubrificant
Química
Oleïcultura
Cadascun dels olis minerals refinats emprats per a lubrificar superfícies mòbils.
Generalment porten additius que els confereixen consistència detergent oli detergent i de regulació de viscositat
additiu
Construcció i obres públiques
Producte que hom afegeix als formigons per tal de modificar alguna de les seves característiques o atorgar-los alguna qualitat.
Els més utilitzats es designen pel nom de la característica que modifiquen o confereixen accelerants, airejants, anticongelants, impermeabilitzants, retardadors
canyafístula
Botànica
Arbre de la família de les mimosàcies, d’uns 10 m d’alçària, originari de l’Índia i estès arreu dels països tropicals.
Els fruits, llegums, contenen una polpa negrosa constituïda per mucílag, pectina, fructosa i un antraquinònic, que li confereixen una acció laxant suau
macadam
Paviment de macadam
Construcció i obres públiques
Paviment per a carreteres que és emprat com a calçada o, més sovint, com a base per a un asfaltatge superficial.
És format per una o més capes piconades de pedra matxucada, que confereixen resistència al paviment, i per un rebliment que omple els buits entre les pedres i li confereix la indeformabilitat
pròpoli
Fisiologia vegetal
Apicultura
Substància resinosa o gomosa que les abelles recullen de les gemmes d’alguns arbres i empren per a tapar els forats, les esquerdes, etc. dels ruscs i per a recobrir el cos dels petits animals o dels insectes grossos morts dins el rusc i que no poden treure fora, tot evitant-ne la putrefacció.
Conté diferents flavonoides com ara acacetina, apigenina, crisina, galangina, genisteïna, hesperidina, kaempferol, naringenina, pinocembrina i quercetina que li confereixen propietats antisèptiques, antibiòtiques, antibacterianes, antifúngiques i antivíriques La proporció dels flavonoides varia segons la seva procedència
camamilla romana
Camamilla romana
Consultaplantas (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de tija més o menys prostrada, amb fulles retallades i piloses, i flors en capítols grocs de lígules blanques, amb involucre de bràctees membranoses.
Tota la planta i especialment els capítols és molt olorosa, pel seu alt contingut en olis essencials, azulè, cumarina, etc, que li confereixen propietats antiespasmòdiques, tòniques i estomacals Viu en terra de pasturatge i sòls calcigats
ametlla amarga
Botànica
Agronomia
Llavor no comestible de l’ametller amarg.
Conté un glicòsid anomenat amigdalina que, en hidrolitzar-se, a més de glucosa, dóna àcid cianhídric i aldehid benzoic, substàncies, aquestes darreres, que li confereixen una amargor característica Té aplicació en farmàcia i en la fabricació d’essències
gen saltador
Biologia
Segment d’ADN especialitzat que pot transposar-se o saltar, i situar-se a qualsevol altra molècula d’ADN.
Aquest gen pot trobar-se dins un plasmidi intacte o bé dins un cromosoma bacterià La seva importància està en la ràpida transmissió de caràcters adaptatius, quan estan associats a plasmidis, com ha estat observat en plasmidis que confereixen la resistència als agents antimicrobians
quitina
Bioquímica
Polímer lineal de la n-acetilglucosamina, que és el principal constituent de les parets cel·lulars de certes algues, fongs i líquens, i de l’exoesquelet dels insectes i crustacis.
Bé que en estat pur és mecànicament i químicament molt resistent, flexible i impermeable, sovint s’impregna de pròtids o de sals calcàries que li confereixen la rigidesa característica i li minven la impermeabilitat És un compost força inalterable, àdhuc sotmès a condicions que no es donen en la natura