Resultats de la cerca
Es mostren 65 resultats
conseller | consellera
Història
Nom donat, en algunes ciutats catalanes, als magistrats que detenien les facultats rectores i executives dels respectius municipis.
Entre aquestes poblacions hi havia Barcelona, Manresa des del 1315, Igualada des del 1381, Granollers, Vic des del 1315 o Sabadell des del 1609, Aquesta designació era equivalent a la de jurat, cònsol, paer o procurador que rebien en d’altres poblacions municipi A Barcelona, aquesta designació fou aplicada, a partir d’un privilegi de Jaume I del 1258, als vuit prohoms que assessoraven el veguer en el govern de la ciutat De vuit, foren aviat reduïts a sis 1260 i finalment a cinc el 1274 Els consellers barcelonins, a més de les funcions pròpiament executives, tenien, entre altres prerrogatives…
conseller | consellera
© Fototeca.cat
Dret administratiu
Membre de determinats organismes de govern territorial catalans.
com són el Consell General de les Valls d'Andorra , els del Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya , del Consell del País Valencià, del Consell del Govern Balear, dels Consells Insulars, del Consell General de la Vall d'Aran o dels antics Gran i General Consell de Mallorca, Universitat i Consell General de Menorca , entre d’altres
conseller | consellera
Història
Nom que prengueren els prohoms membres d’alguns consells municipals catalans, com els de València (Consell General de València), de Lleida, de Ciutadella, de Maó, de Vilafranca del Penedès, etc.
En d’altres consells municipals, i especialment en aquells en què els magistrats superiors eren designats de la mateixa manera, prengueren el de jurat, com a Barcelona, o conservaren el genèric de prohom, com a Perpinyà Hom designa encara com a consellers els membres dels comuns andorrans el consell de parròquia o de comú i el consell de quart
conseller primer
Dret
Figura de dret públic català que té precedents en l’Estatut del 1932 i en l’Estatut interior del 1933, els quals ja preveien la possibilitat que el president de la Generalitat delegués temporalment les funcions executives en un dels seus consellers.
L’Estatut del 1979 no estableix de manera expressa la figura del conseller o consellera primer del govern dins el sistema institucional de la Generalitat, però permet de crear-la Aquesta figura es troba regulada a la Llei del Parlament de Catalunya 1/2005, del conseller o consellera primer del govern de la Generalitat en la qual es parteix del caràcter potestatiu del nomenament i la separació pel president de la Generalitat, i es determinen els elements bàsics de l’àmbit institucional i del règim jurídic d’aquesta figura per al supòsit que qui presideix la Generalitat decideixi incloure-la en…
conseller reial
Història
Membre del consell reial
de la corona catalanoaragonesa.
La funció dels consellers reials, que, fora de l’assessorament, no era taxativament determinada, podia ésser permanent o circumstancial en aquest darrer cas, només exercien quan llur presència era requerida pel rei
conseller delegat
Economia
Dret administratiu
Dret mercantil
Membre d’un consell d’administració al qual són delegades de forma permanent algunes de les seves funcions.
conseller d’estat
Història
Membre del més alt organisme consultiu napoleònic, encarregat de preparar els projectes de llei.
Amb caràcter extraordinari dos consellers d’estat imperials amb el títol d' intendents els barons de Gérando i de Chauvelin foren enviats a Catalunya el 1812, a fi d’instaurar-hi una administració civil francesa
conseller de la mercaderia
Història
Membre dels antics consells de la mercaderia que regien les corporacions de mercaders i les llotges de les ciutats i de les viles mercantils catalanes fins als decrets de Nova Planta (1707-16).
eminència grisa
Història
Conseller íntim que actua a l’ombra.
Aquest nom fou donat originàriament a Joseph du Tremblay, conseller de Richelieu
regidor | regidora
Conseller d’un ajuntament.
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina