Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
druida
Religions del centre i nord d’Europa
Entre els antics celtes de la Gàl·lia, sacerdot amb la missió de conservar i transmetre les tradicions religioses i administrar la justícia.
El seu nom significa roure Els druides eren elegits pels membres de llurs tribus Sembla que practicaven llurs ritus a l’aire lliure Els romans Estrabó, Tàcit, Juli Cèsar, etc, en parlen els consideraren perillosos adversaris de la romanització, per la qual cosa foren suprimits per ordre de l’emperador Tiberi Replegats a Irlanda, subsistiren fins al s IV, que foren desplaçats pel cristianisme
amplificació
Retòrica
En un discurs oral o escrit, desenvolupament detallat i exhaustiu que hom dóna a una proposició o idea, a fi de deixar-la més clara i prestar-li més força.
Els clàssics la consideraren característica de l’oratòria i entenien que fora d’ella podia constituir vici A l’edat mitjana, però, guanyà prestigi i fou utilitzada en tota mena d’escrits com a mètode de desenvolupament o allargament d’un tema donat així passà als tractats de retòrica Els seus efectes poden aconseguir-se per mitjà de la hipèrbole, de la perífrasi, de la collocació de sinònims, enumeracions i repeticions, etc
calendari maia

Calendari maia
Cronologia
Calendari emprat pels maies.
El calendari civil tzolkin era basat en un any de 365 dies, dividit en 18 mesos de 20 dies, i cinc dies suplementaris el calendari religiós haab constava de 260 dies, expressats mitjançant un número que anava de l’1 al 13 i 20 signes 13 × 20 = 260 Després d’haver fixat la creació del món a l’any 330 aC, els maies consideraren cicles de 400 anys a partir d’aquella data, i també cicles de 20 anys
difusió
Etnologia
Geografia
Procés de canvi cultural mitjançant el qual diferents elements d’una cultura passen en una altra.
És difícil de determinar la diferència entre difusió i aculturació tanmateix, la primera es caracteritza per un contacte cultural feble i unilateral i per una comunicació només de trets —més que no de complexos— culturals Els primers estudis sobre la difusió foren els d’Alexander Humboldt, que intentà de provar l’origen asiàtic del calendari mesoamericà Alguns antropòlegs consideraren que es podia explicar la gènesi de les cultures únicament per aquest procés difusionisme El geògraf Ratzel propulsà el concepte de difusió en el camp de la geografia cultural
abadia ‘nullius’
Cristianisme
Territori eclesiàstic regit per un abat dependent immediatament de la Seu Apostòlica.
A Catalunya, alguns monestirs que havien obtingut butlles papals d’exempció als segles X i XI es consideraren nullius no sense discussions i protestes de part dels bisbes Així ho foren Ripoll, Cuixà, Sant Pere de Rodes, Sant Cugat del Vallès, Sant Benet de Bages, Sant Pere de Besalú, Banyoles, Santes Creus, etc, i posteriorment, per altres motius, Montserrat, els priorats de Meià i Sant Miquel del Fai, i l’arxiprestat d’Àger Les que quedaven a Catalunya foren suprimides durant el segle XIX i sotmeses a les diòcesis on eren enclavades
trogloditisme
trogloditisme Habitatges de la vall de Förema, a Turquia
© Fototeca.cat
Etnologia
Pràctica, pròpia dels pobles troglodítics, de viure en coves.
Molt difós en el Paleolític i en el Neolític fins al punt que hom designà aquests pobles primitius amb el nom de troglodites o homes de les cavernes, els autors de l’antiguitat clàssica el consideraren propi d’algunes regions asiàtiques i africanes, en les quals hom practicava, a més, el nomadisme i la comunitat de dones i de fills Entre els primitius actuals, és practicat sovint pels veddes i alguns australians i melanesis Una variant de trogloditisme és l’habitatge excavat totalment o parcialment a la roca és habitual a les regions semiàrides de l’Àfrica septentrional i,…
siciliana
Música
Moviment instrumental o un tipus d’ària, de metre binari compost (escrita generalment en 6/8 o 12/8) i tempo moderat o lent, aparegut al final del segle XVII.
Derivà probablement d’una dansa italiana anterior, els trets característics de la qual són pràcticament desconeguts, tot i que alguns teòrics del XVIII la consideraren una mena de giga lenta amb connotacions pastorals Presenta una fórmula rítmica característica, amb anacrusi i figura amb puntet ww Ww ww ww D’estil senzill, té frases d’un o dos compassos, amb melodies i harmonies clares Al segle XVI n’existia una forma vocal anomenada ciciliana que utilitzava una forma poètica particular, l' strambotto siciliano , que donà lloc a les anomenades arie siciliane Fou a partir del…
negrito
Etnologia
Individu de la regió muntanyosa del centre de l’illa de Luzon, a les Filipines.
El nom els fou donat pels conqueridors castellans, que, en arribar a les illes Filipines, al segle XVI, els consideraren com a negres de petita alçada el nom indígena és aeta Actualment n’hi deu haver només uns 30000, la majoria dels quals tenen mestissatge amb malais Són gent de curta alçada 1,45 a 1,50 m, però tenen el cos harmoniós i ben proporcionat es tracta, doncs, de pigmeus la pell és molt fosca, tenen els cabells curts i cresps, la cara rodona, els llavis no gaire gruixuts i el nas moderadament ample Hom els ha volguts relacionar amb els pigmeus africans, però només s’…
accés múltiple per divisió de codi
Forma desenvolupada catalana de la sigla anglesa CDMA, tècnica emprada pels aliats durant la Segona Guerra Mundial per protegir-se de les interferències provocades pels alemanys.
Com que aquestes no es corresponien en codi, no eren descodificades, quedant només com un soroll de fons Però no va ser fins l’any 1989 que es consideraren les possibilitats del CDMA com a mètode d’accés múltiple, i no solament com un sistema militar per a evitar interferències Això coincidí amb unes primeres demostracions a càrrec de l’empresa Qualcomm, que ja havia desenvolupat anteriorment uns primers circuits integrats específics Després del debat sobre els avantatges del TDMA accés múltiple per divisió de temps i els del CDMA, el 1993 aquest últim fou acceptat per l’…
masque
Música
Entreteniment teatral britànic de forma imprecisa, que inclou normalment música, poesia, cant, dansa i actuacions teatrals.
Aparegut cap al segle XVI, fou molt popular en la vida teatral anglesa als segles XVII i XVIII Sempre tractava en anglès els temes teatrals, sovint extrets de la mitologia clàssica, a la manera dels espectacles similars que es veien aleshores a les corts italianes més brillants sobretot a la de Florència i a la cort de França El primer autor important de textos de masques fou Ben Jonson 1572-1637, seguit per Thomas Campion, William Lawes, Charles Coleman i James Shirley la música d’aquesta mena d’obres s’ha perdut quasi totalment Els textos no tenien gaire importància el més brillant era l’…