Resultats de la cerca
Es mostren 69 resultats
nidificant
Zoologia
Dit dels animals, especialment dels ocells, que construeixen nius.
talp
Talp (Talpa europaea)
Wildlife Wanderer (CC BY-NC-ND 2.0)
Mastologia
Gènere de mamífers teris de l’ordre dels insectívors, de la família dels tàlpids, de cos robust, gairebé sense coll, amb el cap acabat en un morro ple de terminacions nervioses, els ulls molt petits (i en Talpa caeca recoberts per un replec de la pell) i sense pavellons auditius externs.
La longitud total pot arribar a 18 cm Les extremitats són pentadàctiles, i les davanteres adaptades a l’excavació Animals subterranis, habiten en galeries que ells mateixos construeixen Aquestes galeries poden ésser permanents i llargues, en les quals les femelles construeixen el niu al moment de criar, o transitòries i circulars, que constitueixen el territori de caça Les femelles pareixen de 3 a 7 cries a la primavera, després de cinc setmanes de gestació, i poden tenir un altre part al final de l’estiu S'alimenten d’insectes, de cucs de terra i de restes vegetals…
bèmbix
Bembix rostrata
Fritz Geller-Grimm (cc-by-sa-3.0)
Entomologia
Gènere d’himenòpters de la família dels esfècids, d’abdomen ample a la base i amb coloracions negres i grogues que els donen l’aspecte de vespa.
Construeixen els nius a la sorra, on habiten amb les larves, que alimenten amb mosques
octodòntids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels rosegadors que s’estén per la regió andina de l’Amèrica del Sud.
Comprèn uns cinc gèneres Són animals de mida petita de 10 a 20 cm, nocturns i vegetarians, que construeixen complicades xarxes de galeries subterrànies
aplodòntids
Mastologia
Família de l’ordre dels rosegadors, integrada per petits mamífers d’uns 30 cm de llargada, de pell aspra i de cua curta.
Viuen prop de l’aigua, en comunitats, i construeixen caus sota terra Neden bé Són propis de les muntanyes occidentals d’Amèrica del Nord
kwakiutl
Etnologia
Dit de l’individu d’una tribu indígena de l’Amèrica del Nord, del poble wakash, de la raça pacífida, que habita a la costa de l’illa de Vancouver i en algunes illes de l’arxipèlag de la Reina Carlota, a la costa del Pacífic del Canadà.
Els kwakiutl viuen principalment de la pesca i de l’explotació de la fusta, amb la qual construeixen cabanes, barques amb les proes ornades i pals totèmics
seda
Fil de seda d’una aranya
Anatomia animal
Aracnologia
Escleroproteïna líquida, que s’endureix en contacte amb l’aire, secretada per les glàndules sericígenes o abdominals de les fileres dels aràcnids (araneids, pseudoescorpins i àcars).
Amb la seda n’hi ha que construeixen teranyines i n’hi ha que confeccionen capolls per allotjar els ous, petites xarxes per a transportar l’esperma, etc, entapissen galeries, etc
igorrot
Etnologia
Membre d’un poble protomalai de raça indonèsia que habita al nord de l’illa de Luzon (Filipines).
Els igorrots, actualment en nombre d’uns 300 000, són agricultors primitius i construeixen terrasses per al conreu de l’arròs a les faldes de les muntanyes Conserven encara pràctiques animistes
múrut
Etnologia
Individu d’una tribu de Borneo que habita al N de l’illa.
Pertanyent al grup d’ètnies daiak, han disminuït molt des de la Segona Guerra Mundial uns 30 000 individus el 1980 Construeixen els pobles en zones escarpades viuen dels conreus tropicals amb la cacera i la pesca com a complements
ambliornis
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels passeriformes, pròxims als paradiseïns, d’uns 30 cm de llarg, de plomatge poc vistós, proveïts d’un gran plomall al cap.
Són anomenats, també, ocells jardiners perquè els mascles construeixen nius en forma de cabana i a l’entrada hi dipositen flors, fulles, fruits, insectes morts de colors vius, etc, per atreure la femella Són propis dels boscs de Nova Guinea