Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
copes
Jocs
Un dels quatre colls de les cartes de jugar, que es distingeix per les figures de copa que duen gravades.
copòleg
Copòleg del darrer quart del segle XIX
©Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument musical, anomenat també copes musicals, format per una sèrie de copes de cristall de diferents mides que descansen sobre una taula harmònica, l’afinació de les quals pot ajustar-se amb el volum d’aigua que contenen.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de fricció El so es produeix pel moviment circular dels dits humits amb aigua i una substància resinosa, tot resseguint la vora de les copes Si bé aquest és, de fet, un procediment rudimentari en la producció del so, les primeres referències que es coneixen daten del segle XVIII i tracten d’un instrument de percussió format per un conjunt de copes i un parell de petites baquetes recobertes de roba per a percudir-les Com a instrument de fricció tècnicament evolucionat hi ha l’ harmònica de cristall , originàriament…
cristalleria
Joc de copes de cristall.
trincar
Bevent amb algú, fer xocar els veires, les copes, etc.
brindis
Acció de brindar, sovint trincant amb els gots o les copes.
sostenidors
Indumentària
Peça interior femenina utilitzada per a sostenir els pits, que volta tot el bust i generalment va cordada per l’esquena.
La part principal dels sostenidors són les dues copes o cassoletes destinades a cobrir els pits i a sostenir-los En funció de com són aquestes copes, i amb quins materials estan fetes, es pot parlar de sostenidors enconxats , amb copes folrades d’escuma que arrodoneixen i modelen els pits, de sostenidors d’augment , que enconxats amb un folre més gruixut a la part inferior de la copa realcen els pits i fan que n'augmenti aparentment el volum, i de sostenidors preformats , les copes dels quals són tallades en una sola peça i, per tant, no…
sotacopa
Plat amb peu en què hom porta les copes o els gots amb què serveix la beguda.
gebrar
Alimentació
Cobrir (els dolços, la vora de copes o gots, etc), amb una capa de sucre semblant al gebre.
kuba
Etnologia
Dit de l’individu d’un poble negre de l’Àfrica equatorial, de raça congolesa i llengua bantú, que habita al Congo, entre els rius Sankuru i Kasai.
Al s XVII els kubes constituïren un important reialme, del qual resten notables obres d’art figures retrat dels seus reis i copes per a beure en forma de cap de dona