Resultats de la cerca

Aquests caràcters són constants en les formes larvàries, però n'hi ha algun que pot no donar-se en les formes adultes de certs grups Caràcters comuns amb altres grups zoològics són el fet de tenir tres fulles blastodèrmiques, el cos segmentat, el tub digestiu complet i el celoma ben desenvolupat El notocordi actua com a òrgan principal de sosteniment del cos, té forma de bastó i s’origina a l’embrió en posició dorsal sobre l’intestí El sistema nerviós tubular dorsal apareix poc temps després de la gastrulació com una invaginació de l’ectoderm, i forma un cordó buit per sobre del notocordi a l…

En els mamífers, els túbuls seminífers desemboquen en un túbul sinuós de gran llargada, l’epidídim, que descansa sobre la superfície de cada testicle i que s’ajunta amb l’epidídim del testicle de l’altre cantó formant el conducte deferent En els altres cordats, els túbuls seminífers desemboquen directament al conducte deferent

Així, en els vertebrats inferiors el telencèfal, representat pels hemisferis cerebrals, és molt petit i amb la substància blanca, el palli , afora, envoltant uns nuclis de substància grisa A mesura que hom avança en l’escala evolutiva es va desenvolupant una zona de substància grisa, el neopalli , que va adquirint una importància cada vegada més gran fins a envoltar del tot l’antic palli, que resta en una situació interna Aquest neopalli, o escorça cerebral , de primer és llis, però després s’ha de plegar, en els cordats més evolucionats, a fi de poder cabre dins el crani Aquest…

Malgrat que tradicionalment se situava els hemicordats dins dels cordats, la comparació morfològica i els estudis de filogènia molecular ARNt, gen SSU suggereixen que els hemicordats s’agruparien amb els equinoderms, formant el grup dels ambulacrals fora dels cordats Això indica que moltes de les característiques que actualment es consideren pròpies dels cordats no serien exclusives d’aquest grup, sinó que podrien provenir de l’ancestre comú dels deuterostomats

Comprèn el grup dels cordats

D’una banda, hom els considera relacionats filogenèticament amb els equinoderms, i de l’altra, amb els cordats Es divideixen en tres classes enteropneusts, pterobranquis i graptòlits

L’encèfal comença essent una senzilla vesícula, més inflada que la medulla espinal Molt aviat hi apareixen a sobre dues estrangulacions que determinen la formació de les tres vesícules primàries prosencèfal, mesencèfal i romboencèfal , que acaben donant lloc, en el decurs del desenvolupament embriològic, a les cinc regions típiques de l’encèfal dels cordats El prosencèfal, tornant a estrangular-se, forma el telencèfal o hemisferis cerebrals a la regió més anterior, i el diencèfal amb l’epitàlem, tàlem, hipotàlem i apèndix a la posterior El mesencèfal no es divideix, però origina…

Es divideixen en dos grans grups, el dels esquizocelomats , en què el celoma s’origina com una cavitat dins una gran massa de cèllules mesodèrmiques, i el dels enterocelomats , en què el celoma s’origina a partir de l’intestí primitiu El primer grup comprèn molluscs, anèllids i artròpodes, i el segon, cordats i equinoderms

Els peixos no en tenen, i en els amfibis anurs la membrana del timpà s’obre a l’exterior i en molts és molt desenvolupada, bé que falta en altres No tenen timpà els urodels ni els àpodes En els crocodilians i saures de vida epigea, el timpà és ben desenvolupat, però els saures subterranis i les serps no en tenen, el tenen molt reduït o va recobert per pell En les tortugues, pot ésser aparent o bé ésser recobert per la pell En els ocells i mamífers, s’obre al conducte auditiu extern