Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
reflex de prensió
Biologia
Psicologia
Tancament reflex de la mà per estimulació del palmell.
Hom l’observa en el nadó i en cas de lesions corticals extenses
captura K
Física
Tipus de desintegració radioactiva d’un àtom en la qual un electró cortical és absorbit pel nucli; en general, aquest electró pertany a la capa K (la més pròxima al nucli).
Com a conseqüència de la captura K el nucli emet un neutrí i raigs X, aquests a causa de l’arranjament dels altres electrons corticals partícula beta
anosognòsia
Patologia humana
Desconeixement del propi dèficit neurològic.
És observada en determinats casos d’hemiplegia i en algunes cegueses corticals, en les quals el malalt no solament nega el defecte sinó que intenta de dissimular-lo
burseràcies
Botànica
Família de terebintals integrada per uns divuit gèneres que apleguen unes sis-centes espècies de plantes llenyoses, generalment petits arbres, pròpies dels països intertropicals.
Presenten fulles esparses trifoliolades o imparipinnades, flors actinomorfes, generalment unisexuals i conductes balsamífers o resinífers als teixits corticals Hom n'explota la fusta bursera, ocumé, ozigo, la reïna mirra , els fruits, etc
càpsula interna
Anatomia animal
Capa de substància blanca situada entre el cap del nucli caudal i el tàlem òptic per una part, i el nucli lenticular per l’altra.
Té un braç anterior i un de posterior Hi passen les vies piramidals motores procedents dels centres corticals i les vies sensitives o cinta de Reil La seva lesió provoca l’hemiplexia més comuna, dita capsular
autoritmicitat
Biologia
Activitat elèctrica rítmica i espontània que presenten les neurones corticals isolades.
isostàsia

Isostàsia. Flotació de blocs de l’escorça, segons la teoria d’Airy (A) i la de Pratt (B)
© Fototeca.cat
Geologia
Terme que designa la tendència cap a l’equilibri de flotació de l’escorça terrestre sobre el mantell plàstic i que fou introduït per Dutton el 1889.
Estudiada ja al segle XVIII per Bouguer a l’àrea dels Andes i el Perú i al segle XIX per Pratt i Airy indistintament a la zona de l’Himàlaia, per tal d’explicar les anomalies de la gravetat i les desviacions anormals de la plomada observades a les proximitats dels massissos muntanyosos Airy fou el primer que en donà, el 1855, una explicació física teoria isostàtica de les arrels muntanyoses l’escorça terrestre és formada per un conjunt de blocs, de volum desigual quant als corticals però de densitat similar, que floten semblantment als icebergs a la mar en un substrat fluid, bé…
amnèsia
Psicologia
Incapacitat total o parcial de recordar o d’identificar experiències passades.
Les anomenades amnèsies sensoriomotores s’identifiquen amb les agnòsies quan representen la pèrdua de la memòria sensorial, o amb les apràxies quan suposen la pèrdua de la memòria de les conductes motores Les anomenades amnèsies socials són dissolucions de la funció social de la memòria, en les quals a vegades hi ha una incapacitat de formar nous records, amb conservació, però, dels ja fixats amnèsies de fixació o retrògrades i, a vegades, simplement una pèrdua dels records fixats amnèsies d’evocació Les amnèsies de fixació es presenten sovint en casos d’alcoholisme crònic, d’avitaminosi…
atropina

Atropina
©
Farmàcia
Química
Alcaloide tòxic.
Cristallitza en forma de llargs prismes ortoròmbics de gust amargant que es fonen entre 114 i 116°C i se sublima a l’alt buit entre 93 i 110°C Es troba en la belladona, en l’estramoni i en d’altres solanàcies És extreta d’aquestes plantes per racemització parcial de la forma levogira de la hiosciamina en tractar-la amb àlcalis diluïts, o amb una solució de cloroform calent hom l’obté també per via sintètica És emprada com a antídot dels trilons gasos tòxics emprats amb fins bèllics En farmàcia, generalment hom n'empra les sals solubles, especialment el sulfat neutre, les quals tenen les…
orogènesi
Geologia
Una de les fases del cicle geològic durant la qual es formen les muntanyes.
És anomenada també orogènia El terme “orogènesi” fou proposat per Haarmann i modificat per Stille Els processos orogènics es desenvolupen relativament en poc temps i en diverses fases a més, són lligats a moviments relatius d’uns elements terraqüis respecte a d’altres i a la creació de noves estructures tectòniques Una característica fonamental dels moviments orogènics és llur discontinuïtat en el temps, ja que en la dinàmica de l’escorça terrestre se succeeixen períodes d’una gran intensitat orogènica i altres de gran calma, els quals són els de més gran durada L’orogènesi comença amb la…