Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
cràter
Cràter del volcà Bromo, a l’E de l’illa de Java, Indonèsia
Stéphane Damour(CC BY-NC-ND 2.0)
Geomorfologia
Als volcans, punt per on surten els materials eruptius a la superfície.
En la majoria dels casos, és la depressió central dels cons volcànics, de forma d’embut i de mides molt variables, tant en diàmetre com en profunditat A vegades la part central s’enfonsa i origina una depressió denominada cràter d’enfonsament , al fons de la qual hi pot haver diverses boques volcàniques o cons volcànics secundaris Els cràters també poden ésser localitzats als vessants o al peu del con volcànic
crater
Arqueologia
Vas grec de grans dimensions on hom barrejava l’aigua i el vi.
Segons les seves característiques externes més marcades, hom parla de craters de columnetes, de volutes, de calze i de campana
cràter meteorític
Geomorfologia
Cavitat de la superfície de la Terra produïda per l’impacte d’un meteorit en caure.
estromatòlit
Estromatòlits fòssils a la formació rocosa del cràter de Pilbara (Austràlia)
© Earth Remote Sensing Data Analysis Cente
Geologia
Estructura rocosa, de tipus sedimentari orgànic, de litologia calcària i laminada, formada pel creixement de les algues blau verd (cianobacteris), que, en la seva activitat microbiana, faciliten la precipitació de carbonat en capturar i fixar les partícules de CaCO3.
Els cianobacteris són els primers oxigenadors de l’atmosfera i formadors de les zones esculloses, i han mantingut la seva línia evolutiva, és a dir, no s’han extingit des de la seva aparició Pel que a la morfologia dels estromatòlits, és força variable i es presenta en formes columnars, hemisfèriques còniques, alveolades, de bolet o, fins i tot, amb combinacions de formes diferents Quan es presenta en capes planes i parallels es coneix com laminació algal Atesa la seva naturalesa rocallosa presenten un elevat potencial per a la fossilització i la preservació al llarg de la historia geològica…
hawaià | hawaiana
Geologia
Dit del volcà que es caracteritza per erupcions sense explosions i per l’emissió de laves molt fluides que originen un con volcànic de pendent molt feble i de desenes de quilòmetres de diàmetre.
El cràter sovint és ocupat per un llac de lava Els volcans de tipus hawaià també s’anomenen volcans en escut
peleà | peleana
Geologia
Dit del volcà que es caracteritza per erupcions de tipus explosiu molt violentes acompanyades sovint per l’emissió de núvols ardents.
La lava, que és molt viscosa, sovint se solidifica a la boca del cràter i origina una agulla de parets verticals que l’obstrueix Aquesta obstrucció pot ésser causa de violentes explosions
enòcoa
Arqueologia
Gerra utilitzada en el món grec antic, amb una gran diversitat de formes, sovint amb la boca trilobulada.
Servia per a extreure el vi del crater i servir-lo a les copes escifs o kýlix El seu nom oinós , vi, i Khéo , vessar fa una allusió directa a la seva funció
caldera
Geomorfologia
Depressió d’origen volcànic, generalment d’unes grans dimensions (la del volcà Aso-San, al Japó, per exemple, fa 17 × 25 km), de forma més o menys el·líptica o circular, de parets abruptes i de fons gairebé pla.
El seu origen pot ésser per explosió , quan una xemeneia volcànica, havent estat tapada per laves solidificades, esclata sota la pressió de noves laves ascendents, per esfondrament posterior a una erupció que ha creat un buit sota un con volcànic, o per erosió de les parets d’un cràter
circ lunar
Superfície de la Lluna, on s’observen nombrosos circs lunars
(CC0)
Geologia
Forma de relleu característica de la superfície lunar, que presenta una estructura circular, amb el sector central deprimit i els vorells més o menys elevats.
El seu origen pot ésser tant endogen volcànic com exogen impacte meteòric aquest darrer és el més freqüent La denominació de cràter lunar , bé que en rigor no és gaire afortunada puix que sembla implicar l’origen volcànic de la Lluna, és emprada més freqüentment per a designar aquesta forma de relleu