Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
cretí | cretina
macroglòssia
Patologia humana
Hipertròfia consistent en un augment molt accentuat del volum de la llengua.
Pot ésser congènita acompanyant unes altres malformacions, com el cretinisme, el mongolisme, etc i adquirida en el mixedema, en tumors i en inflamacions parenquimàtiques difuses
síndrome psicomotriu
Patologia humana
Síndrome de les funcions psíquiques i motrius, anomenada també trastorn psicomotor.
Entre els fenòmens patològics de l’activitat psicomotriu es destaquen, en la infància, els corresponents a estats deficitaris orgànics, de tipus cerebral o endocrí retard mental, idiòcia, cretinisme, mongolisme o a debilitat psicomotriu, sovint associada a deficiències intellectuals infantilisme motor, asinergia motriu i mental, pobresa de llenguatge, manca de personalitat, etc
hipotiroïdisme infantil
Patologia humana
Hipotiroïdisme causat per una absència congènita de glàndula tiroide (atireosi), per defectes congènits en la síntesi d’hormona o per manca endèmica de iode.
Determina retard mental i del creixement nanisme hipotiroïdeu trastorns de la dentició pell gruixuda, freda, groguenca i arrugada la boca roman entreoberta, amb la llengua grossa i prominent, els llavis gruixuts i la salivació constant la cara és ampla, el nas curt, el front arrugat i les mans i els peus estan inflats El nen es mostra apàtic i menja malament Pel seu aspecte general, hom l’anomena també cretinisme Si el procés es manifesta en nens més grans —habitualment per causa d’una tiroïditis— els trastorns són més lleus
idiòcia mixedematosa
Patologia humana
Idiòcia de grau variable que acompanya algunes vegades el mixedema infantil i el cretinisme.
endocrinologia
Medicina
Estudi de la morfologia normal i patològica de les glàndules de secreció interna i de les propietats químiques i els mecanismes d’acció de les hormones.
El seu origen és tan antic com la humanitat, però fins a la darreria del s XIX hom no l’acceptà com a ciència Anatòmicament, la majoria de les glàndules endocrines ja foren conegudes pels grecs i els llatins Les darreres a ésser descobertes foren les suprarenals 1563 i les paratiroides 1879, però la funció de totes era encara desconeguda Hom no arribà a entrellucar l’especialització d’aquests òrgans fins a Berthold 1849 al cap de pocs anys, Claude Bernard formulà 1855 clarament el concepte de secrecions internes definint-les com a productes específics de certs òrgans que, difonent-se per tot…