Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
novel·la policíaca
Literatura
Gènere literari basat en la investigació d’actes criminals i el descobriment dels seus autors per les forces policíaques i, sobretot, per l’acció d’investigadors privats.
Anomenada també sovint novella de misteri , novella de detectius o, colloquialment, novella de lladres i serenos , els trets característics són la intriga, el misteri, l’estil viu i amè que manté l’atenció del lector i l’ús prioritari de la deducció en la resolució dels casos, amb una separació nítida entre els criminals i els investigadors, els quals representen la llei i l’ordre Poden considerar-se pioners del gènere Edgar Allan Poe i, ocasionalment, Honoré de Balzac, Eugène Sue o Alexandre Dumas, etc La màxima florida es troba en l’escola anglosaxona, amb les novelles de Wilkie Collins…
audiència provincial
Dret processal
A l’Estat espanyol, tribunal que jutja en primera instància causes penals per delictes greus i en grau d’apel·lació causes civils i penals per delictes menys greus.
Existeix una audiència a cada província, constituïda per diverses sales o seccions, segons les matèries sobre les quals han de decidir A partir del 1892, foren anomenades audiències provincials les audiències per als afers criminals, establertes a capitals de província que no eren seu d’audiència territorial El 1893 reberen el mateix nom les sales per als afers criminals de les audiències territorials
areòpag
Història
Consell aristocràtic d’Atenes.
En la monarquia primitiva era consultat pel rei, que més tard en fou el president com a arcont basileus Era l’organisme que regulava l’elecció dels arconts arcont que en acabar llur gestió hi passaven com a membres de dret Soló 594 aC li restà poder i força en la seva reforma, i el deixà reduït a un tribunal de garanties constitucionals i de les causes criminals que no havien estat jutjades a instància de part Efialtes 462-461 aC, cap del partit popular, li llevà totes les prerrogatives i privilegis, llevat de la supervisió d’afers religiosos i les causes criminals
sospita
Dret
Recel produït per una persona que, per determinades circumstàncies, hom creu culpable d’un delicte.
Antigament hom admetia la sospita en els processos criminals i àdhuc establia prelacions de sospita
dia inhàbil
Dret
Dia en què està suspès el treball de jutges i tribunals, sia perquè és diumenge o festa oficial religiosa o civil, o temps de folgança.
Per a les actuacions en les causes criminals no hi ha dies inhàbils fins a l’obertura del judici oral
oïdor
Història
Ministre de les sales de les audiències creades al començament del segle XVIII per Felip V als Països Catalans.
Els cinc oïdors per als afers criminals de l’audiència de Catalunya eren anomenats també jutges de cort o bé alcaldes del crim audiència
criminalista
Versat en dret penal o estudiós de les matèries criminals.
picota
Història del dret
Monument arquitectònic que era signe de jurisdicció penal i s’alçava a l’entrada de les poblacions, assenyalant el lloc on es feien les execucions.
Servia també per a penjar-hi els cossos dels criminals o llurs caps i per a lligar-los-hi exposant-los a la vergonya pública
barra
Història
Peça d’argent d’un pes màxim de 120 marcs en què, segons la legislació d’Índies (s XVI), calia efectuar el transport d’argent d’Amèrica a la península Ibèrica per a facilitar l’exacció de l’impost del cinquè de mines.
Les barres de pes superior a 120 marcs eren confiscades i hom en feia responsables criminals els fonedors Aquestes normes foren confirmades per reial ordre el 1795
cambra
Història
Nom donat a partir de l’edat moderna a determinats tribunals amb jurisdicció especial.
En són exemples la Star Chamber anglesa 1540-1644, destinada a vetllar per la seguretat de l’estat la Chambre Ardente francesa de l’Antic Règim 1547, per a jutjar els criminals d’estat, o la Reichskammergericht o Cambra Imperial 1495-1806, per a resoldre les qüestions entre els estats imperials