Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
eix cristal·logràfic
Mineralogia i petrografia
Cadascun dels tres eixos ortogonals de coordenades que hom escull per a determinar les cares dels cristalls.
hexaquisoctàedre
Mineralogia i petrografia
Sòlid cristal·logràfic constituït per 48 cares triangulars.
Hom el pot considerar com un octàedre sobre cadascuna de les cares del qual hom ha collocat una piràmide hexagonal És la forma holoèdrica general del sistema regular
estat sòlid
Diamants, exemple d’estat sòlid
(CC0)
Física
Estat de la matèria en què les molècules que la componen, a causa de les forces de cohesió, tenen un moviment entre elles molt restringit, limitat a una vibració entorn d’una posició d’equilibri fixa.
Quan un sòlid és format per molècules repartides regularment en l’espai, de manera que és possible de definir un vector constant que permet de passar d’un punt a un altre d’anàleg, hom diu que el sòlid és un cristall o que és cristallitzat quan hi ha un cert ordre, bé que no hi ha una regularitat en la xarxa, hom parla de quasicristall D’altres, però, tenen llurs components escampats aleatòriament per la massa que constitueix el cos i són anomenats amorfs , com és el cas del vidre, la fusta, el niló, etc De fet, només els cossos cristallins són considerats sòlids en l’estudi d’aquest estat d…
escalenòedre
Mineralogia i petrografia
Sòlid cristal·logràfic limitat per triangles escalens, la meitat dels quals s’ajunten a cada extrem de l’eix principal de simetria, i amb arestes polars alternativament llargues i curtes.
Les arestes laterals del sòlid formen polígons esbiaixats que, vists des de dalt, ofereixen l’aspecte d’un polígon regular N’hi ha dues classes, ditrigonal i tetragonal , segons quin sigui l’eix principal de simetria
trapezòedre
Mineralogia i petrografia
Sòlid cristal·logràfic que pot ésser considerat com una bipiràmide en la qual cada meitat ha girat un cert angle respecte a l’oposada, i s’hi ha ficat al mateix temps.
La unió entre ambdues meitats, que a les bipiràmides és un polígon pla, es converteix, en els trapezòedres, en un polígon guerxo Hi ha trapezòedres trigonals, tetragonals i hexagonals, segons que l’eix principal de simetria sigui, respectivament, ternari, quaternari o senari