Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
puput
Puputs
Marrabbio2 (cc-by-sa-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels pleuronectiformes, de la família dels bòtids, que té els ulls molt separats i a la banda esquerra, l’espai intraocular excavat i la base de l’aleta ventral dreta més curta que l’esquerra.
Les escates són petites, adherents, ctenoides les del cantó zenital i cicloides les del cantó cec Habita en aigües poc profundes i és comuna a la Mediterrània
nototènids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes que tenen el cos allargat, amb una boca bastant grossa, de la qual surt una bàrbula.
Les escates són ctenoides i les aletes pelvianes són separades Es nodreixen de peixos, crustacis o molluscs i es troben a les mars fredes de l’hemisferi austral
mugiliformes
Ictiologia
Ordre de peixos osteïctis que alguns autors consideren com a subordre dels perciformes, dels quals es diferencien per la posició abdominal o subabdominal de les aletes ventrals.
Les escates són cicloides o ctenoides i l’opercle és inerme Els representants d’aquest grup són tots pelàgics, litorals, amb algunes espècies d’aigua dolça Inclou les famílies dels aterínids , els esfirènids i els mugílids , totes representades a la Mediterrània
macruriformes
Ictiologia
Ordre de peixos de la classe dels osteïctis estretament relacionat amb el dels gadiformes.
Posseeixen un musell prominent, boca ínfera i escates ctenoides, i tenen el cos allargat i acabat en una cua llarga i punxeguda La segona dorsal, la caudal i l’anal resten fusionades en una aleta única Constitueixen un petit grup de formes abissals, anomenades en general peixos rata Les espècies Macrurus sclerorhynchus i Coelorhynchus coelorhynchus habiten a la Mediterrània
zeïformes
Ictiologia
Ordre de peixos actinopterigis del superordre dels teleostis.
Caracteritzats pel fet de presentar el dors molt elevat, el cos comprimit i cobert de grosses escates ctenoides, el cap gros, la boca molt protràctil, la línia lateral corba al centre dels costats, la bufeta natatòria grossa, les aletes pectorals petites i les ventrals en posició jugular o toràcica i les aletes dorsal i anal amb uns radis espinosos forts i llargs a la base Inclou dues famílies els zeids, amb el gall Zeus faber , i els capròids, amb el gallet Capros aper
escata
Anatomia animal
Formació que cobreix el cos de molts vertebrats i els serveix de protecció.
Segons llur origen les escates poden ésser epidèrmiques i dèrmiques Les escates epidèrmiques , o còrnies, es formen a partir de la capa germinativa de l’epidermis Els peixos actuals no en tenen, i en els amfibis són molt rares En els rèptils n'hi ha de dos tipus els ofidis i els saures tenen escates aplanades, imbricades i amb muda completa, i els quelonis i els cocodrils tenen escates independents, collocades una al costat de l’altra i sense mudes En aquests animals les escates noves neixen a sota de les velles i formen veritables piles, i les de més enfora es van gastant a poc a poc Els…
espàrids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes, amb moltes espècies, que tenen el cos alt i comprimit, amb escates ctenoides i flancs generalment argentats.
La boca és lleugerament protràctil i proveïda de dents fortes i diferenciades segons la funció L’aleta dorsal té radis espinosos a la primera meitat i és tova a la part posterior les pectorals són llargues i punxegudes i el peduncle caudal és robust Sovint té bandes transversals fosques Són hermafrodites, proterògins o proteràndrics segons les espècies, i els ous són planctònics En general són habitants de la zona litoral, molt bons nedadors i es troben prop del fons Hi ha formes herbívores, carnívores i omnívores Tenen una gran importància comercial a totes les mars temperades i càlides…