Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
variabilitat
Biologia
Fenomen comú a tots els éssers vius pel qual els diferents caràcters morfològics, bioquímics, de comportament, etc, que són propis de cada tàxon, mostren variacions quantitatives o qualitatives entre uns individus i uns altres.
Segons que aquestes variacions individuals afectin caràcters que poden variar d’una manera contínua entre dues situacions extremes alçària, longitud o amplària d’un determinat òrgan, longevitat, etc o caràcters amb variació discontínua nombre de cries, color dels ulls, nombre d’apèndixs, nombre de llavors per fruit, etc hom parla de variabilitat contínua o de variabilitat discontínua , respectivament L’estudi quantitatiu de la variabilitat contínua exigeix d’agrupar els individus estudiats en classes de variabilitat o freqüència, és a dir, en grups d’una amplitud escollida arbitràriament per…
neutralitat
Biologia
Teoria de l’evolució no darwiniana que, encara que admet que les característiques adaptatives dels organismes, amb llurs òrgans, funcions i comportaments són el resultat de la selecció natural que actua sobre les modificacions de l’ADN, considera que una gran part d’aquestes modificacions són degudes a l’atzar, i que la major part de les variants genètiques no són sotmeses al procés de selecció natural.
Segons la teoria de la neutralitat les mutacions recents són en gran part perjudicials, i la selecció natural les elimina o les manté en una baixa freqüència Pel que fa als mutants equivalents des del punt de vista adaptatiu, la neutralitat manté que n'existeixen en molts loci diferents seleccionats enfront dels perjudicials i per tant, que la selecció natural no modifica les freqüències de les mutacions dites neutres
ciència
ciència Portada de la primera edició de l’obra De humani corporis fabrica d’Andreas Vesalius (1543)
© Fototeca.cat
Filosofia
Conjunt de coneixements i l’activitat destinada a assolir-los, que es caracteritzen, formalment, per la intersubjectivitat, i, pràcticament, per la capacitat de fer previsions exactes sobre una part de la realitat.
En sentit estricte, el coneixement és el saber conscient i capaç d’ésser comunicat i discutit, i hom en dirà que és intersubjectiu si totes les persones preparades adequadament en comprenen la formulació de la mateixa manera, és a dir, si són capaces d’efectuar les operacions que permeten d’establir si la formulació d’aquest coneixement és vera o falsa, prenent com a criteri de validesa l’adequació amb la realitat La ciència, com tota activitat humana, és una resposta de l’home als problemes que la natura li planteja a l’hora de satisfer les seves necessitats La finalitat de la ciència és…