Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
datar
Cronologia
Determinar la data o el temps en què ha estat feta una cosa o s’ha esdevingut una acció.
Per a datar hom utilitza els mètodes de datació per als objectes prehistòrics, l’observació i la comparació dels estrats per a les excavacions arqueològiques i els indicis històrics per als documents escrits
a datar de
Des d’un dia determinat.
data consular
Cronologia
Sistema de datar els documents, les cartes, les inscripcions, etc, pels noms i els anys dels cònsols romans.
Així, Pompeio et Appuleio consulibus equival a ‘any 14 dC’ Tiberio IV et Caesare II cons, a ‘any 21 dC’, si no ho eren per primera vegada post consulatum Basilii XXIV, a ‘any 565 dC’, referit als anys després del seu consolat si no havien estat elegits més cònsols Aquest sistema s’acabà amb el consolat de l’emperador Justí II, el 566 cronologia
postdatar
Datar (un escrit, una acta, un document, una obra d’art, etc), posant una data posterior a la veritable.
mètode de les traces de fissió
Geologia
Mètode de datació basat en la determinació de la relació entre la densitat de traces de fissió espontània i la de traces de fissió induïda per bombardeig de neutrons.
Les traces de fissió són marques en els minerals produïdes per la fissió espontània de l’urani-238 Els minerals comunament utilitzats per a datar amb aquest mètode són l’apatita i el zircó Serveix per a datar el moment en què la roca ha passat per un determinat interval de temperatura durant la seva exhumació
colofó
Arxivística i biblioteconomia
Inscripció o anotació posada al final d’un llibre per indicar el nom de l’impressor, el lloc i la data de la impressió i altres circumstàncies concernents a l’obra.
Els copistes ja acostumaven a posar un colofó, en prosa o en vers, al final dels còdexs, amb algunes indicacions nom del copista, circumstàncies temporals o locals, etc, valuoses per a datar els manuscrits i eventualment per a localitzar-ne l’origen
paleoantropologia
Paleontologia
Branca de l’antropologia que té per objecte l’estudi dels homínids, dels primats fòssils i de llur evolució.
Empra conceptes i mètodes de l’antropologia física, l’anatomia comparada i la teoria de l’evolució Per a interpretar les restes d’ossos i d’utensilis fòssils hom utilitza l’etnologia i l’arqueologia, i per a datar els fòssils hom recorre a l’anàlisi dels estrats geològics i a la proporció de radioisòtops
palinologia
Botànica
Geologia
Medicina
Estudi del pol·len i de les espores.
El coneixement morfològic i estructural dels grans de pollen i de les espores ha avançat molt amb l’ús de la microscòpia electrònica Els caràcters palinològics tenen molt de valor en la taxonomia vegetal moderna La palinologia és molt important també en la geologia del Quaternari Les anàlisis pollíniques de torberes i estrats permeten de datar-los i de conèixer per a cada època els principals tipus de vegetació, en correlació amb el clima També és important l’estudi dels pollens en relació amb l’allèrgia, car són poderosos allèrgens
fasts
Història
Llistes de cònsols i de triomfadors.
Cada any es canviaven els cònsols, i la reconstrucció completa de llurs llistes permet de datar amb una seguretat total una gran quantitat de documents Per a llur reconstrucció hom es basa en les dates dels historiadors, les llistes de la baixa romanitat i la inscripció fragmentada de l’època d’August al fòrum Els fasts consulars són un instrument cronològic molt important Hom intenta de reconstruir les llistes de governadors de les próvíncies, treball que, per als Països Catalans, és inclòs als Fasti Hispanienses , compilats per Alföldy
corranda
Folklore
Cançó popular curta, sovint improvisada, a vegades utilitzada com a cançó de ball, que rep noms diferents segons les comarques (cançonetes, follies, corrandes, gloses, cobles, cançons bogetes, etc).
La majoria són de quatre versos heptasíllabs, que rimen a b b a, a b a b, o a b c b algunes són de cinc o més versos i no manquen les compostes en vers pentasíllab Dels tipus mètrics més corrents, hom en té exemples esporàdics al s XV, i al s XVI n'hi ha ja petites colleccions de to més o menys tradicional al Principat i a Mallorca Els s XVIII i XIX foren èpoques d’una gran fecunditat, sobretot a Mallorca, on actualment es conserven per tradició oral unes vint mil corrandes gloses , difícils de datar i sovint reelaborades diverses vegades la majoria són autòctones, però també n'…