Resultats de la cerca

Els anomeus anomenats també aecians defensaven que entre el Pare i el Fill hi havia una dissimilitud completa Els seus caps foren Aeci i Eunomi

Tenia un esquema fix en set parts i els coreutes, treta la màscara, desfilaven davant els espectadors, defensaven la vàlua de l’obra o del seu autor, exposaven idees artístiques o polítiques o els feien alguna befa

Els principals dirigents menxevics foren Martov, Aksel’rod i Plekhanov Defensaven l’aliança dels socialistes amb els elements progressistes de la burgesia per tal d’implantar la democràcia política a Rússia La revolució del 1905 consolidà l’escissió amb la facció bolxevic Després de la revolució del febrer de 1917 els menxevics feren costat al govern provisional i a l’assemblea constituent, però després del triomf bolxevic foren posats fora de la llei

Els girondins provenien de la burgesia enriquida pels béns comunals El nom els venia del fet que tenien diversos diputats del districte de la Gironda Llurs caps foren Brissot, Condorcet, Vergniaud, Gensonné i Guadet, entre altres Feren perseguir els contrarevolucionaris i votar les lleis contra els emigrats i el clericat refractari 1791 Formaren un govern efímer, dirigit per Dumouriez març del 1792, i en formar-se la Convenció setembre constituïren el grup moderat defensaven la propietat, el lliurecanvisme i la república illustrada i temien el poble de París Pel novembre foren…

El filioque fou rebutjat per l’Església oriental com a illícit D’origen probablement visigòtic, fou certament usat a partir del tercer concili de Toledo 589 i fou incorporat a la litúrgia eucarística Introduït a França per ordre de Carlemany, fou defensat per Teodulf d’Orleans davant les primeres acusacions orientals Al s XI passà a la litúrgia romana El concili de Ferrara-Florència n'abordà el tema teològic processió de l’Esperit Sant ''del Pare i del Fill’, enfront dels orientals, que defensaven la fórmula ''del Pare pel Fill’ En la butlla d’unió, aquest afegitó fou establert…

L’adjectiu catòlic apareix al s III com a característic de la gran Església, que és per damunt de les esglésies locals i on ha continuat la tradició cristiana primitiva, en contraposició als grups marginals, herètics i cismàtics, És així, tambè, com els símbols de fe per exemple, el símbol nicenoconstantinopolità o credo definiren l’església En aquest sentit, els documents primitius del protestantisme defensaven que llur doctrina era catòlica Però des del temps de la Illustració ha estat generalitzat a l’Europa occidental l’ús del mot catòlic com a exclusiu de l’Església Romana…

El nom, que designava els rebels escocesos del s XVII covenant, els fou donat per llurs adversaris, els tories tory quan els whigs defensaven 1678 l’exclusió del tron anglès del duc de York, el futur Jaume II d’Anglaterra Protestants tolerants i antiabsolutistes, foren el motor principal de la revolució del 1688 i del Bill of rights 1689 Defensors dels interessos de la burgesia financera i comercial, impulsaren una política pacifista i de desenvolupament econòmic Walpole, bé que amb William Pit el Vell s’imposà la tendència bellicista, que impulsà l’empresa colonial a l’Índia i l’Amèrica del…

En l’antiguitat, les ciutats ben emmurallades eren pràcticament inexpugnables, i només podien ésser preses per la fam, la traïció o la sorpresa, com el cas de Troia Més tard, els assetjants disposaren de màquines d’atac i amb la intervenció combinada de forces navals, tal com succeí en el setge de Sevilla 1248 i de Màlaga 1487 Les defenses de les ciutats s’adaptaren a les noves condicions, amb la construcció de baluards baluard A l’inici del s XVIII, Vauban sistematitzà els principis del setge regular i sistemàtic, amb blocatge, selecció del punt d’atac, construcció de mines i trinxeres, etc…

Aplicat especialment al revestiment protector del cos del combatent a l’edat mitjana i al Renaixement A Catalunya, des del segle IX fins al XIII, els guerrers es protegiren el cos amb l' ausberg , túnica d’escates i molt més sovint de malles, i el cap amb l' elm primitiu, casc punxegut amb una certa tendència cònica, sovint proveït del nassal, que defensava gran part del rostre A mitjan segle XII és possible que determinades parts del cos braços, mans i cames rebessin unes proteccions especials i supletòries, de cuir o potser ja de metall rígid Al segle XIII, l’ausberg, dit també gonió , era…