Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
degà
Cristianisme
Dignitat del capítol catedral o col·legiata que comporta el dret de presidència.
En l’anglicanisme, aquest càrrec té sovint una independència de l’autoritat episcopal Pot correspondre també a un bisbe el bisbe de Londres, per exemple, és degà de la província de Canterbury
degà
Cristianisme
Prevere que tenia cura d’una circumscripció diocesana equivalent a l’actual arxiprestat, per delegació del bisbe.
Anomenat també vicari forà o rurla , fou sinònim d’arxipreste A partir del concordat amb Espanya del 1851, pel qual foren creats nous arxiprestats, el nom i l’ofici de degà foren reservats per a les antigues circumscripcions diocesanes, com és el cas de l’actual bisbat de Barcelona, que manté degans a Granollers, Vilafranca i Piera
degà | degana
Membre d’una corporació, o professor d’una facultat universitària, elegit o designat per a presidir-la.
degà | degana
El membre més antic d’un cos per ordre de recepció.
cardenal degà
Cristianisme
El més antic, per consagració episcopal, entre els cardenals-bisbes, i titular de la seu suburbicària d’Òstia.
canonge
Religió
Membre d’un capítol catedral
o d’una col·legiata.
Cal distingir els canonges seculars dels regulars augustinians, premonstratesos, del Sant Sepulcre, del Laterà, entre altres D’una mena de vida quasi monàstica al segle VI, els canonges passaren a possessors d’un benefici eclesiàstic honorífic, amb una preeminència de dignitat i d’emoluments Les antigues dignitats i prelacies catalanes eren, ja al segle X, l’ardiaca, l’arxiprest, el sagristà i el cabiscol més tard segle XVI, s’hi afegí el degà La llarga evolució de la institució canonical ha creat les distincions de canongies de dignitat ardiaca, degà, arxiprest,…
literatura escocesa
Literatura
Literatura desenvolupada a Escòcia.
Escòcia tingué una literatura de temàtica comuna i de desenvolupament parallel al d’Irlanda des del segle VI literatura irlandesa Els poetes medievals escocesos són coneguts pel Llibre del degà Lismore segle XVI, recull integrat per poetes i per balades anònimes relatives als fenians i a Cúchulainn Entre els bards escocesos es destaca Iain Lom segles XVII-XVIII El període d’or de la poesia escocesa fou al segle XVIII, amb Alexander Mac Donald, autor, a més, d’un diccionari gaèlic-anglès, i amb una collaboració angloescocesa més estreta El 1890 fou fundada l’An Comunn Gaidhealach…
regidor
Història
Dret administratiu
Càrrec de l’administració municipal castellana, implantat als països de la corona catalanoaragonesa per Felip V, després de la guerra de Successió.
Els regidors, en nombre habitualment de vuit, excepte en les capitals a Barcelona eren vint-i-quatre, formaven l'ajuntament i eren presidits obligatòriament per un corregidor gairebé sempre un militar en absència d’aquest els regidors havien de reunir-se sota la presidència del seu tinent o alcalde major o, en darrera instància, del més antic dels regidors regidor degà Els regidors eren elegits per les autoritats filipistes o, en els llocs de jurisdicció senyorial, almenys controlats per elles Sovint tenia caràcter honorífic i vitalici regidor perpetu Amb la reforma dels…
grandesa
Història
Dignitat de gran d’Espanya.
Carles I de Catalunya-Aragó i de Castella, en les cerimònies de la seva coronació com a emperador del Sacre Imperi 1520, donà existència legal a la grandesa, de la qual, però, no ha estat trobada la disposició que la creà La grandesa esdevingué la continuadora de la rica-hombría medieval Hom concedia tres classes de grandesa de primera classe, de segona i de tercera, reduïdes a només una al final del s XIX Suprimida el 1873, fou restablerta el 1875, i, tornada a abolir el 1931, fou posada en vigor una altra vegada el 1948, en ésser restablerta la legislació nobiliària Ferran VII creà la…
dignitat
Cristianisme
En els capítols catedrals i en les col·legiates, cadascuna de les prebendes més elevades, com la de degà, la d’arxipreste, la d’ardiaca.