Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
carassa
Art
Representació d’un cap de grans proporcions, normalment de moro, amb turbant i barba, col·locat a la part inferior dels orgues antics d’algunes esglésies, connectat amb un registre de l’orgue.
Era tradició que el dia dels Sants Innocents les carasses obrissin la boca en entonar les matines i deixessin caure confits i llepolies per a la quitxalla
eslavònic
Text litúrgic en eslavònic, en caràcters ciríl·lics
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua eslava, anomenada també antic eslau, paleoeslau o eslau eclesiàstic, corresponent a l’antic búlgar i molt pròxima a la llengua eslava primitiva abans de la diversificació.
L’eslavònic va lligat amb l’obra missional dels germans Ciril i Metodi, al segle IX, els quals el dotaren d’un alfabet ciríllic, glagolític i hi traduïren els llibres bíblics i litúrgics Aquestes versions eren compreses pels diversos pobles eslaus que eren evangelitzats, atesa la semblança dels diferents dialectes eslaus A les traduccions del grec succeïren composicions originals en antic eslau, entre les quals les Vides de Ciril i Metodi, escrites per llurs deixebles a Bulgària, un tractat contra els bogomils, del segle X, i les epístoles del patriarca búlgar Eutimi segle XV, sobre qüestions…
partit judicial
Dret administratiu
A l’Estat espanyol, unitat territorial integrada per un o més municipis d’una mateixa província, on hi ha un o més jutges de primera instància i instrucció, amb seu a la seva capital, i jurisdicció en tot l’àmbit de la seva demarcació.
Constitueix també la demarcació que hom pren com a base per a la distribució dels diputats provincials en proporció al nombre d’habitants Els partits judicials es crearen l’any 1834, en cessar els alcaides ordinaris en l’exercici del poder judicial Aleshores, als Països Catalans hi havia 85 partits judicials, a més dels fragments d’uns altres 5 amb el cap de partit situat a Aragó o a Múrcia Durant 130 anys els canvis foren petits algunes supressions com Ciutadella, incorporada a Maó, o Vila-real a Castelló de la Plana, addicions com Sabadell, desdoblat de Terrassa, o Villena, que ho fou d’…
trio amb piano
Música
Conjunt de cambra constituït per piano, violí i violoncel, o bé una composició escrita per a aquesta formació.
Com altres gèneres en què es combinen cordes i piano, té l’origen en la sonata barroca La sonata per a violí amb baix continu demana pròpiament tres intèrprets per al continu, un de teclat i un de corda La nova manera d’entendre la conducció de les veus i el fet que en la concepció de l’estructura tonal i harmònica el baix continu deixés de ser imprescindible a mitjan segle XVIII obriren el camí a una major activitat i independència de cadascun dels tres components del conjunt En els seus inicis, però, la música per a trio amb piano caigué sovint en el terreny de la música per a piano o…