Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
anosognòsia
Patologia humana
Desconeixement del propi dèficit neurològic.
És observada en determinats casos d’hemiplegia i en algunes cegueses corticals, en les quals el malalt no solament nega el defecte sinó que intenta de dissimular-lo
atàxia parietal
Patologia humana
Atàxia originada pel desconeixement d’un propi hemicòs que, per tant, és mogut incoordinadament.
És causada per lesions del lòbul parietal
frigidesa
Psicologia
Incapacitat de la dona per a experimentar el plaer sexual i arribar a l’orgasme.
La causa d’aquesta incapacitat, que, d’altra banda, no impedeix la fecundació, pot ésser una anomalia anatòmica, en alguns casos provocada clitoridectomia, però generalment és psíquica una experiència afectiva desgraciada, por a l’embaràs, etc o moral en certs ambients l’interès de la dona pel plaer sexual ha estat considerat una pertorbació malaltissa o un vici o la manca d’informació sexual i el desconeixement de la fisiologia femenina mantingut per una visió merament reproductiva de la sexualitat
albanès
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoeuropea parlada per uns quatre milions d’individus a Albània principalment, a Kosovo (on és llengua oficial) principalment, a Sèrbia i Montenegro, al N de Macedònia i en algunes regions de la Itàlia meridional italoalbanès
, especialment a Calàbria, Basilicata i Sicília, i en algunes regions de Grècia.
L’albanès consta de dos dialectes molt acostats, dividits pel riu Shkumbin al N el geg conreat literàriament, i al S el tosk base de l’albanès oficial d’ençà del 1945, separats pel parlar de transició de la zona d’Elbasan El desconeixement de l’albanès antic el primer text, en dialecte tosk , és del s XV i la influència grega, turca, eslava i llatina fan que sigui difícil d’establir-ne el grau de relació amb les altres llengües de la mateixa família Des del 1908 l’albanès se serveix de l’alfabet llatí
agnotologia
Sociologia
Estudi de les causes de la ignorància col·lectiva en les societats modernes i contemporànies.
El nom fou proposat per l’historiador de la ciència nord-americà Robert Proctor, que considera que la ignorància i el desconeixement es generen activament en la societat a través de processos complexos de desinformació difícils de desxifrar pel ciutadà corrent Aquesta generació activa i premeditada de la ignorància té el seu punt de màxima expressió en el secretisme militar i científic Tanmateix, els darrers temps, han estat casos com el de l’amenaça d’una pandèmia de grip A, àmpliament esgrimida per institucions polítiques i sanitàries internacionals o el cas Wikileaks, els que…
uralià
Lingüística i sociolingüística
Família lingüística originària dels voltants dels Urals.
Parlen llengües uralianes uns 24 milions d’individus, que formen enclavaments en dos territoris discontinus la conca dels Carpats l’hongarès i una faixa septentrional d’Euràsia, que va des de l’extrem nord de Noruega fins a la península de Taymir Sibèria i queda limitada al S pel parallel 56 L’uralià se subdivideix en dues branques la de les llengües finoúgriques finoúgric i la de les llengües samoiedes samoiede, aquesta demogràficament insignificant Trets tipològics comuns a la totalitat o a la més gran part de les llengües uralianes són harmonia vocàlica, limitacions distributives de les…
alumnat d’incorporació tardana
Educació
Alumnat procedent d’altres països que s’incorpora a les escoles de Catalunya amb desconeixement de les dues llengües oficials.
Aquest alumnat, que es pot incorporar en qualsevol moment del curs, ha de ser objecte d’una atenció especial per part dels centres per a facilitar-li la integració en la vida escolar i la participació en les activitats educatives ordinàries Els centres on es produeix aquesta incorporació tardana d’alumnes han de tenir un pla d'acollida específic per a aquest alumnat
pla d’acollida
Educació
Pla que han d’elaborar els centres docents per a acollir l’alumnat que arriba a les escoles de Catalunya procedent d’altres països amb desconeixement de les dues llengües oficials.
Segons el pla, el centre ha de programar les actuacions i estratègies necessàries per a facilitar la integració escolar d’aquest alumnat i hi ha d’incloure un suport individualitzat —o en petit grup si coincideixen més d’un alumne de característiques i necessitats anàlogues— per a accelerar l’aprenentatge del català i possibilitar, així, la seva participació en les activitats educatives ordinàries
sepulcre de fossa

Sepulcre de fossa del Pujolet de la Moja (Olèrdola, Alt Penedès)
Josep Mestres
Etnografia
Art
Història
Prehistòria
Tomba en fossa, sense cap senyal a l’exterior, a vegades amb alguna llosa com a protecció; o bé, també la de llosa que forma una mena de caixa (cista) de petites dimensions.
És l’element bàsic d’identificació de la cultura dels sepulcres de fossa , grup prehistòric del Neolític de Catalunya El nom fou adoptat en 1915-20 per Pere Bosch i Gimpera Contenen generalment un individu, algunes vegades dos i molt rarament més de dos, sempre en posició arrupida, amb els genolls prop del mentó Les ofrenes no són gaire abundants algun vas de ceràmica llisa de perfils simples, puntes en forma de trapezi i ganivets de sílex, destrals de pedra polida, nuclis de sílex Els elements que duia damunt el cadàver són sovint agulles d’os per als cabells i collarets, entre els quals són…
etrusc | etrusca

Territori del poble etrusc
© fototeca.cat
Història
Individu d’un poble format i desenvolupat a la regió d’Etrúria entre els segles VIII i I aC.
La teoria d’un origen oriental dels etruscs es basa en dades antigues tradicionals així, degueren ésser un dels pobles de la mar esmentats en les fonts egípcies del segle XII aC La teoria de l’origen autòcton pot ésser explicada per una evolució in situ a partir de les cultures villanovianes , evolució similar a la d’altres pobles mediterranis, com la cultura de Tartessos El desconeixement de la llengua etrusca no permet la investigació directa a partir dels documents escrits hom pot treballar només a partir de fonts escrites alienes o de les troballes arqueològiques Els períodes de la…