Resultats de la cerca

Són capaços de precipitar en llurs beines òxids de ferro o de manganès Es reprodueixen per conidis fixos o flagellats, que són cèllules joves despreses d’un extrem de la beina i que originen un nou filament dins els filaments la multiplicació de les cèllules es fa per escissiparitat Viuen en aigües dolces de poca profunditat, riques en matèria orgànica i en sals de ferro Han tingut, i tenen encara, un paper important en la formació de molts jaciments de ferro

En els animals unicellulars la gemmació s’inicia en la divisió mitòtica del nucli, en emigrar una de les dues parts formades a la superfície cellular, on es forma una protuberància o gemma que, més tard, es desprèn, acompanyada d’una porció de citoplasma i d’una membrana que l’envolta, i constitueix una cèllula filla En els animals pluricellulars la gemma és formada per un grup de cèllules que, despreses o no del cos del progenitor, es desenvolupen i donen lloc a un nou individu

Les serradures són aprofitades per a diverses aplicacions, especialment com a combustible, en pols o en aglomerats, com a absorbent de la humitat, com a adsorbent, com a fumigen en el fumatge d’aliments, com a matèria de càrrega, etc

És originada, principalment, als nuclis urbans i industrials, per l’abocament incontrolat de substàncies produïdes per les combustions dels processos químics i industrials Hom pot distingir la contaminació antròpica , causada directament per l’acció humana, de la contaminació per causes naturals Entre aquestes hom pot destacar l’acumulació de pols del sòl aixecada pel vent, de productes expellits per les erupcions volcàniques, de partícules salines despreses de l’escuma marina, d’elements radioactius naturals, etc Els principals contaminants atmosfèrics abocats per l’activitat…

Carboni gairebé pur, és emprat per a fabricar elèctrodes

Precedit per un extens període de recerca de formes i estructures inspirades a través dels monuments que en restaven i de la persistència de manifestacions locals d’abans de l’any mil, apareix a partir dels influxos derivats del nord d’Itàlia que havien penetrat les maneres constructives dels períodes carolingi i otònida Influxos als quals s’havien incorporat modalitats orientals assimilades pels mestres llombards, que les difongueren, des del començament del segle XI, amb penetracions a través dels Alps cap a les regions del Rin i amb extensió als diversos sectors de la cultura mediterrània…