Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
licopodiòpsids
Botànica
Classe de pteridòfits que aparegué i tingué força importància en el Paleozoic, però que avui és molt reduïda.
Presenten tiges ramificades dicotòmicament, fulles petites i nombroses i esporofilles, solitaris, situats a l’axilla o a l’anvers de fulles Comprèn els ordres de les licopodials i de les selaginellals
psilofitals
Paleontologia
Botànica
Ordre de psilofitòpsids propis dels períodes silurià i devonià.
Eren plantes de port herbaci o arbustiu, sense arrels i sense fulles, de rizomes subterranis amb rizoides, i de tiges aèries ramificades dicotòmicament, amb un feix conductor, amb estomes i amb esporangis terminals Eren isòspores i tenien el gametòfit semblant a l’esporòfit Habitaven terrenys humits o pantanosos
lepidodendrals
Paleontologia
Botànica
Ordre de licopodiòpsids que visqueren a l’acabament de l’era primària en terrenys pantanosos.
Eren plantes que atenyien 30 m d’alçària, amb tiges ramificades dicotòmicament i amb fulles ligulars que, un cop caigudes, deixaven senyals romboidals, característics de les restes fòssils Eren heterospòriques, i llurs aparells esporífers formaven espigues al cap de les branques Els gèneres més importants són Lepidodendron i Sigillaria
condrus
Botànica
Gènere d’algues vermelles, de l’ordre de les gigartinals, molt polimorfes, de consistència cartilagínogelatinosa, sovint en forma de làmina dividida dicotòmicament, abundants a les parts batudes de la costa atlàntica.
Hom n'obté el carragheen
lepidodendre
Paleontologia
Botànica
Nom donat als pteridòfits del gènere Lepidodendron, grans arbres de capçada força ramificada dicotòmicament, amb fulles llargues i estretes i cons pèndols d’esporofil·les, que tingueren la màxima esplendor durant el carbonífer.
codi
Botànica
Gènere d’algues verdes marines, de l’ordre de les codials, abundants a les costes catalanes, de tal·lus sifonat que forma cordons ramificats dicotòmicament ( C. dichotonum
) o bé pilotes buides ( C. bursa
).