Resultats de la cerca

Coincidia amb Karl Marx en la consideració del canvi social com una qüestió de poder de classe, però rebutjava la idea d’un partit de masses i les prediccions postrevolucionàries dels marxistes i dels socialistes utòpics Fonamentalment, confiava en l’eficàcia d’un enquadrament polític reduït, disciplinat i armat Contenia elements fortament revolucionaris, i esdevingué un dels fonaments de la doctrina de la “minoria conscient” distintiva de la teoria sindicalista francesa

Identificat sovint amb els règims extremistes de dreta o d’esquerra, s’oposa a la concepció liberal i democràtica, per tal com pretén d’organitzar d’una manera dictatorial la vida privada i pública de la societat Té com a trets característics l’existència d’un partit únic —disciplinat, centralitzat i dotat d’un fort suport ideològic, sota el comandament d’un cap al qual hom atribueix un cert poder carismàtic i que controla l’administració i traça les directrius polítiques—, un estret control dels mitjans d’expressió i de comunicació, un eficaç aparell repressiu, una política…

El segon congrés del partit fou celebrat a Brusselles i a Londres juliol-agost del 1903 Denuncià les tendències representades pels narodniki , els marxistes legals i els economicistes, i rebutjà la proposta del Bund jueu, que reclamava una autonomia dins el partit Al congrés s’enfrontaren dues concepcions contraposades entorn del problema de l’organització i concepció del partit paràgraf primer dels estatuts Lenin volia un partit reduït i disciplinat de revolucionaris professionals Martov i Pavel Aksel’rod volien un partit de base àmplia segons model dels partits socialdemòcrates…