Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
finca registral
Dret civil
Tot allò que obre foli en els llibres del registre de la propietat.
Són finques registrals tota finca material i les especials, és a dir, les discontínues, contigües, concessions administratives, etc
corondell
Tecnologia
Cadascuna de les línies espaiades i transparents que, perpendicularment, de dalt a baix, hi ha en els fulls de paper verjurat.
Aquestes línies lleugerament discontínues són produïdes pel traç del fil que fixa els pontillons sobre el fil base
semicompàs
Música
En compassos de més de dos temps, unitat mètrica (metre) situada entre el compàs i el temps.
Certs teòrics de la música J Zamacois, per exemple s’hi refereixen, per bé que indirectament, com a ’temps semifort’ i ho fan exclusivament en el compàs quaternari En aquest cas, un compàs es dividiria en dos semicompassos de dos temps cadascun O, dit a l’inrevés, els temps s’agruparien de dos en dos per a formar semicompassos, i aquests, també de dos en dos, per a formar compassos L’agrupament irregular dels temps en formar semicompassos dona origen a semicompassos asimètrics Aquest fenomen sol ser conegut amb el nom d' amalgama En compassos relativament petits com ara el de tres temps -o…
amalgama
Música
Tipus de metre irregular consistent en la barreja d’unitats heterogènies.
Aquestes unitats, que resulten d’agrupar-ne altres de nivell inferior en un nombre variable generalment 2, 3 o 4, poden ser tant compassos com temps, divisions de temps, etc Tradicionalment i en sentit més restrictiu, però, el terme sol aplicar-se només al compàs compassos d’amalgama Així, el compàs de 5/4, per exemple, es pot entendre com un compàs simple format per la suma amalgama de dos semicompassos semicompàs de diferent composició un de tres temps i un altre de dos l’ordre pot ser 3+2 o 2+3 Entès com a compàs compost, en canvi, estaria format per l’amalgama de dos temps un de tres…
biogeografia
Biologia
Part de la geografia que estudia la superfície de la Terra en l’aspecte biològic.
S'ocupa de la distribució geogràfica dels animals zoogeografia , de les plantes fitogeografia i àdhuc de l’home antropogeografia Al principi la biogeografia es limità a descriure aquesta distribució actualment, però, intenta d’explicar-ne les causes i la seva variació al llarg del temps, mitjançant l’ajut d’altres ciències biològiques i geològiques, com ara l’ecologia, la corologia, la biocenologia, la genètica de poblacions, la paleontologia i la paleoclimatologia Així, hom considera l’àrea actual de distribució d’una espècie o tàxon en funció de les àrees pretèrites, de l’existència o…
variabilitat
Biologia
Fenomen comú a tots els éssers vius pel qual els diferents caràcters morfològics, bioquímics, de comportament, etc, que són propis de cada tàxon, mostren variacions quantitatives o qualitatives entre uns individus i uns altres.
Segons que aquestes variacions individuals afectin caràcters que poden variar d’una manera contínua entre dues situacions extremes alçària, longitud o amplària d’un determinat òrgan, longevitat, etc o caràcters amb variació discontínua nombre de cries, color dels ulls, nombre d’apèndixs, nombre de llavors per fruit, etc hom parla de variabilitat contínua o de variabilitat discontínua , respectivament L’estudi quantitatiu de la variabilitat contínua exigeix d’agrupar els individus estudiats en classes de variabilitat o freqüència, és a dir, en grups d’una amplitud escollida arbitràriament per…
fórmula

Alguns dels signes utilitzats en les fórmules químiques
©
Química
Expressió gràfica de la constitució i estructura d’una espècie química.
Les fórmules, bàsicament, els símbols dels elements, xifres en subíndex per a indicar quantes vegades cal considerar-los repetits i ratlles que indiquen els enllaços Subsidiàriament, hom empra uns altres nombrosos signes, que hi afegeixen informació o n'escurcen l’escriptura La convenció fonamental de la notació química és que cada símbol representa un àtom i, per tant, totes les fórmules donen la composició qualitativa i quantitativa de les substàncies, car contenen els símbols dels elements presents o abreviacions que representen conjunts d’aquests símbols, que repeteixen, si cal, o…
òfset

Principi del fuincionament de l’offset: una bateria de roleus humiteja la platxa (les parts blanques retenen l’aigua) i una altre l’entinta (les partss amb imatge retenen la tinta gerixosa); la tinta de les zones amb imatge passa al cildre recobert de cautxú que la trnsfereix al paper
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Sistema d’impressió basat, com la litografia, de la qual prové, en la repulsió que existeix entre l’aigua i les matèries greixoses.
Màquina d’imprimir en sistema òfset de quatre cossos 1, alimentador de paper 2, registre d’entrada 3, roleus humitejadors 5, cilindre portaplanxa 6, cilindre recobert de cautxú 7, cilindre de contrapressió 8, cilindre de lliurament 9, cilindre magatzem quan la màquina imprimeix les dues cares 10, cilindre inversor quan la màquina imprimeix les dues cares 11, fulls impresos 12, allisador de fulls 13, eix portanumerador 14, roleus d’entintament addicionals 15, cadena de transport 16, pinça Les màquines d’òfset tenen, fonamentalment, tres cilindres, que duen a terme la impressió La planxa…
numeració

Sistemes directes de numeració dels fils
Indústria tèxtil
Expressió numèrica del gruix dels fils basada en la relació entre el pes i la longitud corresponent.
Hi ha molts sistemes de numeració, segons les unitats emprades, però tots ells poden ésser classificats en dos grans grups, el sistema directe i el sistema invers El sistema directe dona el pes per unitat de longitud i és aplicat principalment als fils de filament continu seda, raió, filaments sintètics, però també al cotó i a la llana cardada En la pràctica, antigament, hom posava una madeixa d’una determinada longitud constant en un dels plats d’una balança i, a l’altre plat, pesos fins a equilibrar-la El nombre d’aquests pesos és el número del fil, anomenat també, en aquest cas, títol o…
adsorbent
Química
Substància sòlida utilitzada per a fixar-ne d’altres per adsorció
física o química.
Qualsevol sòlid o líquid pot actuar com a adsorbent, però perquè el fenomen assoleixi una magnitud que el faci susceptible d’aplicacions, cal que l’adsorbent tingui una gran superfície específica En conseqüència, els adsorbents són tots sòlids, naturals o sintètics, molt porosos o molt finament dividits La superfície d’un adsorbent és expressada en metres quadrats per gram i és determinada mitjançant mesures d’adsorció física d’un gas inert nitrogen sobretot, a baixa temperatura El mètode més usat és el de BET adsorció Els adsorbents industrials corrents carbons activats, alúmina o bauxita…