Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
càncer
Patologia humana
Creixement tumoral dels teixits incoordinat amb les necessitats de l’organisme, de caràcter maligne i que pertorba les funcions biològiques normals (tumor), el qual pot afectar tots els teixits, òrgans i sistemes de moltes espècies animals.
El terme, excessivament ampli i vague, inadequat en l’ús científic, remarca tanmateix la unitat clínica necessària per a l’organització de l’assistència sanitària i conserva una utilitat colloquial No és possible encara una definició biològica del càncer, la qual en permetria una classificació molt més precisa de les si fa no fa 150 manifestacions distintes que poden donar-se en l’ésser humà, cadascuna de les quals presenta un comportament biològic diferent Les definicions, parcials i fragmentàries, descriuen més els caràcters anatomicopatològics i clínics que no les propietats…
abominar
Avorrir, detestar com a execrable, impiadós, dolent.
reprovar
Condemnar (un acte, un capteniment, etc), com a dolent.
animeta
Home dolent, sense escrúpols per a fer qualsevol malifeta.
sema
Lingüística i sociolingüística
Unitat mínima de significació —no susceptible de realització independent— dins una estructura semàntica complexa (semantema, semema).
Per exemple, la diferència entre fer i cometre es basa en un sema que cometre afegeix a fer fer + quelcom dolent Alguns empren el terme sema en lloc de morf o morfema en la segmentació de mots
meliorisme
Filosofia
Doctrina segons la qual el món pot esdevenir sempre millor.
Bé que nega tant el pessimisme el món no és radicalment dolent com l’optimisme el món no és absolutament bo, el meliorisme es decanta més aviat cap al segon, car pressuposa la intrínseca capacitat del món d’ésser perfeccionat
rossa
Animal de peu rodó, especialment si és dolent, vell i flac.
karma
Hinduisme
Principi de la causalitat universal que resulta de l’acció.
Concepte fonamental de la filosofia hindú, el seu significat és molt divers acció, necessitat, destí, causalitat, resultat, etc, i en l’ètica i la doctrina de la transmigració es refereix tant a la qualitat moral del comportament bo o dolent com a les seves conseqüències sobre el futur felicitat o dissort El karma determina les condicions en què l’home ha d’actuar, bé que no els seus actes mateixos