Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
pandiatonisme
Música
Terme encunyat per N. Slonimsky en el seu llibre Music since 1900 (1938) per a designar la lliure utilització de les set notes de l’escala diatònica sense les restriccions melòdiques, harmòniques o contrapuntístiques pròpies de l’harmonia funcional.
Amb aquest terme, Slonimsky pretén descriure aspectes tècnics i estilístics d’autors com ara S Prokov’ef, I Stravinsky o D Šostakovič vegeu l’exemple 6b d’ harmonia
música danesa
Música
Art musical desenvolupat a Dinamarca.
Ja a l’edat del bronze hi havia instruments, com el lur i el guld , modalitats de trompeta i de corn, respectivament Amb el cristianisme, el repertori litúrgic del cant pla, introduït als segles IX-X, s’amplià amb himnes i seqüències del segle XII i amb cants populars Folkevisen , conservats encara avui i creats entre els segles XIII i XVI La cort de Cristià IV 1588-1648 fou un centre musical on treballaren John Dowland del 1598 al 1606 i nombrosos músics francoflamencs Els músics danesos més notables d’aquest temps són Mads Hak, Melchior Borchgrevinck, Hans Nielsen i Mogens Pedersøn els dos…
ecologia
Ecologia. Cadena de predació que il·lustra la lluita per la vida
© Fototeca.cat
Ecologia
Part de la biologia que estudia les interrelacions dels éssers vius entre ells i amb llur medi.
D’una banda, pretén donar una descripció dels conjunts d’organismes i de les característiques del medi on viuen i, d’altra banda, analitzar les relacions causals entre aquestes característiques i la composició d’aquells conjunts d’organismes, la qual cosa implica l’estudi dels bescanvis de matèria i energia que es produeixen dins una comunitat natural La primera definició del terme ecologia fou donada per Ernst Haeckel 1834-1919 en la seva obra Prinzipien der generelle Morphologie der Organismen 1906, i segons ell l’ecologia és el cos de coneixements que fan referència a l’economia de la…
bioquímica
Bioquímica
Ciència que estudia la química dels éssers vius, és a dir, la vida com a fenomen químic.
La supervivència dels éssers vius depèn de la seva capacitat per portar a terme un seguit de reaccions químiques adreçades a l’intercanvi de matèria i energia amb el medi ambient i a la fabricació de les seves estructures vitals La bioquímica estudia, per tant, totes aquelles reaccions que s’esdevenen tant a l’interior de la cèllula cèllula com al medi intern dels organismes pluricellulars Aquestes bioreaccions no difereixen essencialment de les reaccions típiques de la química orgànica, bé que són caracteritzades específicament pel fet d’esdevenir-se totes a temperatures relativament baixes…
alfabet

Alfabets fenici i grec
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de les lletres emprades en l’escriptura d’un llenguatge.
És un mot compost de les dues primeres lletres de l’alfabet grec, alfa i beta També és emprat el terme abecedari És el tipus d’escriptura més comú en el món d’avui i s’oposa a l’escriptura ideogràfica i a la sillàbica escriptura L’alfabet és un sistema d’escriptura basat en el principi de la correspondència d’un signe per a cada so o fonema La descoberta de l’alfabet correspon principalment als fenicis L’essencial en l’elaboració de l’escriptura fenícia, hom creu actualment, ha estat d’arribar a concebre la possibilitat de notar qualsevol mot mitjançant només els signes consonàntics Quant…
orgue
Música
Instrument polifònic de vent, proveït d’un o més teclats, el so del qual és causat per tubs labials o de llengüeta. L’aire necessari per a fer-los sonar és aportat a través d’un mecanisme que està sota el control de l’organista. En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna (instrument de vent pròpiament dit) amb teclat.
Etimologia El terme orgue prové del grec órganon , que primer significava ’instrument’ i més tard prengué el sentit d’’instrument de música’ Passà al llatí amb el nom d’ organum Fins a l’Alta Edat Mitjana també se’l coneixia amb el nom d’ hydraulus en llatí tardà hydraula o hydraulium pel fet de necessitar aigua per al seu funcionament i d’aquí hydraúlēs , sonador de l’orgue llat hydraula o hydraules i hydraúlesis , joc de l’orgue, etc L’evolució musical de l’Alta Edat Mitjana, a la qual contribuí tant, confon molt sovint l’instrument organum amb un nou gènere de música vocal, anomenat…