Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
civilització egea
Prehistòria
Civilització prehistòrica corresponent a l’edat del bronze que es desenvolupà a les costes i a les illes de la mar Egea (2700-1100 aC) i que precedí la civilització grega.
Comprèn diverses cultures a Creta donà lloc a la cultura minoica, al Peloponès i a la Grècia continental correspon a la cultura helladicomicènica cultura hellàdica, art micènic, i a les illes, a la cultura ciclàdica
violer groc
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les crucíferes, llenyosa a la base, pelosa, de 20 a 80 cm d’alt, de fulles alternes lanceolades, de flors grogues, sovint tacades de bru, disposades en raïms, i de fruits en síliqua.
És una planta de jardí rústica, oriünda de la regió egea
xiprer
Botànica
Jardineria
Arbre perennifoli, de la família de les cupressàcies, monoic, de fins a 30 m d’alt, de capçada molt sovint fastigiada i de color fosc, amb fulles esquamiformes imbricades i amb gàlbuls arrodonits.
És oriünd de la regió egea, però ha estat conreat des de temps antics a tota l’àrea mediterrània Els xiprers són plantats en jardins, parcs, cementiris i, arrenglerats, com a paravents El gàlbuls tenen propietats astringents
tennis de platja

El tennis de platja comparteix moltes normes amb el tennis i algunes amb el voleibol
FEDERACIÓ CATALANA DE TENNIS
Tennis
Esport de raqueta practicat a la sorra conegut també com beach tennis.
Se sol practicar a la platja, tot i que també n’existeixen pistes fora Les dimensions de la pista són de 16 m × 8 m dos quadres de 8 m × 8 m i la xarxa es troba a una alçada d’1,70 m S’utilitza una pilota similar a la del tennis amb poca pressió i una raqueta específica, similar a la de pàdel Comparteix moltes normes amb el tennis també algunes característiques amb el voleibol, tot i que presenta algunes variacions, com ara que el servei és lliure o la pilota no pot tocar el terra El sistema de puntuació és igual que el de tennis amb l’excepció que amb el 40-40 es disputa un únic punt, el…
traci | tràcia
Història
Individu que poblà, ja en època del Paleolític superior, la regió de Tràcia.
Posteriorment, altres pobladors de la regió —compresos en el grup anomenat balcanicodanubià, que s’estengué vers el S des dels Balcans fins a la mar Egea— oferiren aspectes de civilització neolítica i eneolítica que es perllonguen fins als temps corresponents a la primera fase de l’edat del bronze europea Coneixedors de la ceràmica i practicants de la inhumació dels cadàvers, cessaren llur activitat vers el segon millenni aC, a causa de l’arribada d’altres pobles indoeuropeus, procedents del N, que s’establiren a la regió i foren coneguts successivament amb el nom de tracis
pirateria
Història
Pràctica de l’assalt i robament d’embarcacions i mercaderies a alta mar o del saqueig de poblacions costaneres.
Pel fet que la pirateria neix i es desenvolupa allà on hi ha comerç marítim, els anomenats nius de pirates han estat establerts al llarg de la història en llocs estratègics de les diferents rutes comercials Molt sovint ambdues activitats, el comerç i la pirateria, es confonen en l’Antic Règim, per exemple, l’una no excloïa l’altra, ans, al contrari, es complementaven mútuament Des de l’antiguitat i fins a la descoberta d’Amèrica i de les Índies, amb el corresponent desplaçament de l’activitat comercial, la pirateria se centrà bàsicament a la Mediterrània Protagonistes més antics foren els…
filisteu | filistea
Història
Individu d’un dels cinc ‘‘pobles de la mar’’ que intentaren envair Egipte el 1175 aC.
Derrotats per Ramsès III, els filisteus ocuparen, llavors, la regió costanera de Palestina nom que deriva de filisteu compresa entre el Carmel i Gaza Aquest territori, pres als cananeus, fou organitzat en una confederació de cinc ciutats estat Gaza, Ascaló, Asdod, Gath i Accaró, cadascuna governada per un seran sobirà Llur història, íntimament lligada amb la dels hebreus, tingué tres fases una d' expandiment s XI aC cap a l’interior, en detriment dels israelites, governats per jutges, una d' apogeu darreria del s XI aC, assolit durant el regnat de Saül, derrotat per ells a Gilboah ~1000 aC, i…
pobles de la mar
Història
Confederació de pobles del Pròxim Orient Antic que des de mitjan segle XIII fins al començament del XII aC alteraren profundament la història i la demografia d’aquesta zona.
Hom no coneix amb exactitud llur lloc d’origen, bé que és gairebé segur que procedien de l’àrea de l’Anatòlia i la mar Egea Els seus moviments han pogut ésser determinats per l’arqueologia i, sobretot, per les fonts egípcies, car en el decurs d’uns cinquanta anys els faraons hagueren d’afrontar-ne dues invasions La primera fou el 1232 aC, sota Merenptah, quan els aqueus, els etruscs, els sículs, els licis i els sards s’aliaren amb els libu , kehek i maswas de Líbia per penetrar a Egipte, però foren batuts per Merenptah Entre el primer intent i el segon en el regnat de Ramsès III…
guerres balcàniques
Història
Campanyes militars que tingueren lloc als Balcans el 1912 i el 1913.
Àustria-Hongria s’esforçava a restablir la seva influència damunt de Sèrbia i sotmetre Macedònia i les altres terres eslaves mantingudes encara sota el domini de Turquia i assolades per contínues insurreccions Això féu que no impedís una sèrie d’aliances que s’establiren durant el 1912 entre els estats dels Balcans, les quals, en conjunt, són conegudes amb el nom de Lliga Balcànica La Lliga s’encaminava a preparar diplomàticament i militarment la lluita contra l’imperi Otomà, però tenia el desig, a la llarga, d’aconseguir l’alliberament i la independència total d’aquells països Així, a l’…
selèucida
Història
Membre d’una de les dinasties més poderoses del món hel·lenístic, que regnà a Síria i als territoris orientals del fraccionat imperi d’Alexandre el Gran del 312 aC al 64 aC.
Fundada per Seleuc I, un dels diàdocs d’Alexandre, es convertí en un dels imperis més grans del món antic s’estenia des de la Mediterrània fins a l’Indus i comprenia tota l’Àsia Menor, Síria, Mesopotàmia i Pèrsia Englobà les civilitzacions més diverses emporis comercials, imperis guerrers, estats teocràtics i sacerdotals i, soretot, la potència dominadora dels aquemènides aquemènida Amb la fundació de dues capitals als dos extrems de l’imperi Selèucia del Tigris, prop de Babilònia, i Antioquia a Síria assegurava el comerç oriental la ruta de la seda i el contacte amb la cultura grega i alhora…