Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
ombra d’ulls
Cosmètica
Cosmètic emprat per a maquillar els ulls acolorint-ne les parpelles, presentat en forma de crema, de barra, líquid o de pólvores.
Presentada en forma de crema, de barra, líquida o de pólvores, és escampada sobre les parpelles o sobre els contorns dels ulls, amb la finalitat d’embellir l’expressió de la cara
decorar
Adornar, guarnir d’accessoris destinats a embellir.
peveter

Peveter romà
© Villa Romana La Olmeda
Farmàcia
Arqueologia
Perfumeria
Vas per a cremar pevets o altres perfums.
Els egipcis i els fenicis el feien servir per a usos domèstics i també religiosos, i hi cremaven l’encens amb què veneraven les seves divinitats Els grecs i els romans acostumaven a posar-los sobre trípodes i canelobres per a embellir-ne l’aspecte Els més populars eren de ceràmica, mentre que els destinats als nobles acostumaven a ser de metall
maquillar
Compondre i pintar la cara per desfigurar-la o embellir-la.
poetitzar
Fer poètic, embellir (una cosa) amb l’encant de la poesia.
trop
Música
En la litúrgia romanofranca, text en prosa o en vers inserit, amb la seva melodia, en determinades peces de cant litúrgic preexistents.
Sota aquest terme s’integren diferents tipus de procediments compositius i estils musicals Els trops poden ser exclusivament textuals verbeta , exclusivament musicals, o textuals i musicals alhora el tipus més freqüent Generalment els trops s’aplicaren als cants corals del propi de la missa, és a dir, als introits, comunions i ofertoris, així com, encara amb més freqüència, a les parts de lde la missa kírie, glòria, excepte el credo Aquest fenomen experimentà una gran vitalitat durant l’Edat Mitjana, especialment al llarg dels segles XI i XII Els testimonis més antics daten del segle IX La…
adonitzar
Aplicar-se a embellir (especialment un home), a fer-ne un Adonis.
ornament
Allò que s’afegeix a una cosa per embellir-la o adornar-la.
cosmètic | cosmètica
Cosmètica
Que serveix per a conservar i embellir els cabells, la pell, les dents, les ungles, etc.
teoria de les figures retoricomusicals
Música
En la composició musical dels segles XVI-XVIII, manera enginyosa i bella de subordinar la música al text.
Desenvolupada en l’àmbit de la polifonia vocal, és un tipus d’ornamentació musical ornamentum musicae , la finalitat de la qual és embellir o enfatitzar les paraules, creant imatges plàstiques del sentit i l’afecte continguts en el text Aquesta forma d’expressió deriva de l’aplicació de la imitatio naturae i del pensament analògic, característics del Barroc, a la música Per al compositor barroc, des de H Schütz fins a JS Bach, aquest artifici es convertí en teoria i constituí una inesgotable font d’invenció fons inventionis Dins la praxi compositiva, ha estat determinant el…