Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
empriu
Terra o altre bé objecte del dret d’empriu.
empriu
Història del dret català
Dret d’aprofitament comunal de certs béns rústics, en general pastures, boscs i aigües (més rarament, terres ermes reduïbles a conreu), per part dels veïns d’un poble o comunitat rural, gairebé sempre com una accessió a la possessió particular, sota qualsevol títol jurídic, d’una peça de conreu.
Hom ha considerat els emprius, propis de l’occident europeu, com a residus d’una primitiva propietat collectiva veïnal o com a concessió del sobirà o senyor feta als habitants dels pobles del seu domini No seria difícil de detectar a Catalunya una doble procedència romana i germànica testimoniada entre els visigots establerts sobre propietats d’hispanoromans Però en les contrades catalanes organitzades arran del principi de la conquesta cristiana, hom els registra ben aviat en la pràctica corrent de sostreure de la possessió o tinença individual del sòl rural les superfícies de boscs, prats,…
empriu
En algunes comarques (conca de la Tordera, el Montseny), servitud.
empriu
Ús, aprofitament d’una cosa material, de béns immobles o d’accessoris d’altri.
forestatge
Història
Dret català
Als s. XII-XVII, dret de fer ús d’un bosc de pertinença baronial o comunal per tal de fer-hi llenya o treure’n material per a la construcció (empriu).