Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
endemà
El dia que segueix immediatament aquell de què hom parla.
l’endemà passat
El dia que segueix immediatament l’endemà.
píndola de l’endemà
Farmàcia
Mètode contraceptiu d’emergència que consisteix en una píndola monodosi d’un progestagen (levonorgestrel) que cal administrar abans de les 72 hores posteriors a una relació sexual amb risc d’embaràs no desitjat.
l’endemà passat l’altre
El dia que segueix immediatament l’endemà passat.
tornaboda
Festa feta l’endemà d’una festivitat important.
retirar
Anar a casa, el vespre, per a no sortir-ne fins a l’endemà.
escolà
Tecnologia
Fargaire responsable del funcionament del forn.
El diumenge al vespre s’encarregava d’encendre'l perquè l’endemà, en arribar els altres fargaires, poguessin començar a carregar el forn amb carbó i mineral Cada farga solia tenir dos escolans cadascun dels quals amb un ajudant
panhel·lenisme
Història
Moviment polític grec que, després de la guerra de la independència (1829), pretenia d’estendre el domini territorial grec a les antigues colònies de l’Àsia Menor i de la regió balcànica.
Aquest propòsit es convertí en una realitat l’endemà de la Primera Guerra Mundial, sota el govern d’EVenizelos tractat de Sèvres, 1920 però la represa vigorosa de Turquia culminà amb la derrota grega el 1922 L’any següent el tractat de Lausana inferí un cop mortal als anhels panhellenistes
estil indirecte
Gramàtica
Manera, oposada a la de l’estil directe, de reproduir no literalment una frase d’algú dins un altre context, transformant-la en oració subordinada, introduïda generalment per la conjunció que.
Comporta també de reduir les marques personals a la tercera persona i de posar referències verbals i circumstancials en relació amb aquell qui diu la frase citada i no pas amb aquell qui en fou l’autor L’exemmple d’estil directe el pare digué “Vosaltres no cal que us quedeu jo ja tornaré demà i em quedaré" , transformat en estil indirecte, resulta el pare digué que ells no calia que es quedessin, que ell ja tornaria l’endemà i es quedaria
capellà de les roques
Religió
Sacerdot que, a València, presidia la desfilada anunciadora de la processó del Corpus, la vigília d’aquesta festivitat.
Muntava un cavall o una mula, i recorria el trajecte que havia de fer la processó en actitud continuada de saludar el públic traient-se el bonet Aquest gest era considerat com una invitació a participar en la cerimònia de l’endemà Fins ben entrat el segle XIX, pertanyia a la clerecia secular, i tenia assignat domicili gratuït a la mateixa casa de les roques després, el càrrec passà als frares dominicans “Parèixer el capellà de les roques” és una locució proverbial encara viva, per referir-se a persones extremament sollícites en les salutacions