Resultats de la cerca

Fins al s XX fou concebuda com una tendència estètica que opera sobre el fons i cerca la concisió de la forma, i era oposada al culteranisme, que cerca l’enginy i l’exuberància formal els seus representants són Francisco de Quevedo i Baltasar Gracián Actualment, sobretot a partir dels estudis de Dámaso Alonso, hom l’entén com una tendència general de l’estètica barroca, de la qual el culteranisme i el gongorisme són unes formes concretes

Té l’origen en el Renaixement italià, i fou molt practicat com a exercici d’enginy a la cort francesa als ss XVII i VIII

Deriva de la vella contentio o disputació Al costat de la tençó real hi havia també la fictícia, quan un dels interlocutors —persona, animal o cosa— era simplement imaginat pel poeta Mer joc d’enginy i agudesa, la tençó debatia temes molt dispars i podia adoptar estils i usar termes ben diversos

És conegut també amb el nom de joc partit El que pren la paraula planteja al seu adversari un problema que pot tenir dues solucions i es compromet a defensar sempre l’alternativa contrària a l’escollida pel seu interlocutor El plantejament respon a la fórmula emprada per Aimeric de Peghilhan per a desafiar Guillem de Berguedà Gènere apte per a exhibir l’enginy i l’agudesa, és també un joc eminentment cortesà que tracta de temes de casuística amorosa o cortesa, bé que, a vegades, mostra altres temes propis de l’art i del saber del trobador