Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
envolar-se
Transports
Passar una aeronau de la posició de repòs (a terra, en mar, sobre un portaavions, etc) a la situació de vol normal.
ultralleuger
Transports
Aerodina de poc pes (~ 150 kg en buit) i de concepció simplificada, constituït per una estructura de tubs metàl·lics fets d’un aliatge lleuger, una ala lleugera i un motor de 10-40 CV.
Atenyen una velocitat mitjana de 40-80 km/h i els cal una curta distància per envolar-se o aterrar Els ultralleugers nasqueren els anys setanta arran de l’intent d’incorporar un motor a una ala delta
envol
Transports
Acció d’envolar-se.
Les aeronaus d’ala fixa fan l’envol en tres fases cursa sobre el terreny, transició a l’envol i enlairament Un helicòpter fa l’envol combinant dues maniobres una d’elevació vertical amb manteniment final d’altura en estat estacionari i una d’ascensió amb moviment cap endavant accelerat Hom fixa per a cada tipus d’aeronau la distància d’envol, de manera que, en assolir la velocitat mínima de seguretat en vol, pugui salvar un obstacle d’una alçada definida pujant amb el millor angle possible Les aeronaus d’ala fixa que poden efectuar envols i aterratges curts o fins i tot verticals són…
planador
Transports
Esport
Aerodina molt lleuger, sense motor i amb superfícies sustentadores fixes durant el vol, que vola aprofitant els corrents atmosfèrics.
Atès que els planadors es basen en llur lleugeresa, en la poca resistència oposada per l’aire a llur avanç i en llur elevada sustentació, no solen disposar de tren d’aterratge que ha estat substituït per patins, ni d’instruments, etc de tal manera que alguns tipus de planador monoplaça pesen menys que el pilot, i solen ésser d’unes línies aerodinàmiques molt estudiades i tenir una envergadura d’ala molt gran Després dels balons, els planadors són els primers aerodines de la història de l’aviació, puix que abans de la invenció del motor ja havien estat efectuats diversos vols, entre els quals…
control d’aproximació
Transports
Servei dels aeroports que té cura del control dels avions que volen aterrar-hi o envolar-se.
avió convertible
Transports
Avió de configuració variable, gràcies a la qual esdevé capaç d’envolar-se o aterrar verticalment, a més de volar a una gran velocitat.
hidroavió
Transports
Avió apte a envolar-se o posar-se només sobre l’aigua, gràcies a la forma del seu buc (hidroavió de buc) o perquè va proveït d’uns flotadors en lloc del tren d’aterratge (hidroavió de flotadors).
El primer hidroavió d’utilització pràctica fou construït el 1911 per Glenn Curtis als EUA Durant la Primera Guerra Mundial els hidroavions foren emprats en operacions marítimes d’observació i salvament i de bombardeig, sobretot per l’exèrcit britànic El període d’entreguerres fou el de més fort desenvolupament tècnic dels hidroavions No obstant això, la dificultat de flotació dels grans aparells i el desenvolupament de portaavions relegà l’hidroavió a segon terme El darrers avenços en hidrodinàmica, però, li han obert noves possibilitats tècniques
regla d’acceleració i parada
Transports
Regla internacional que determina la longitud de les pistes d’aterratge dels aeroports: llur longitud mínima ha de permetre a l’avió de poder frenar o bé d’envolar-se en cas d’avaria d’un motor durant la fase de rodament sobre la pista.
Hom considera que l’avió s’ha envolat quan s’aixeca 15 m per damunt la vertical de l’extrem de la pista, després d’haver rodat sobre les set desenes parts de la seva longitud