Resultats de la cerca
Es mostren 42768 resultats
es
Lingüística i sociolingüística
Acusatiu i datiu del pronom personal reflexiu de tercera persona del singular i del plural. Ex. Ara es vesteix. Es renta les mans: Es mengen un tros de pa.
És també emprat per a expressar un subjecte indeterminat, és a dir, d’un verb usat en forma impersonal Aquesta roba es porta molt ara Es diu que apujaran els preus Davant d’un verb començat en so de essa escrit s o c és preferible d’usar, en lloc de es , la forma se Se sent molt bé Se celebra cada any
es
Lingüística i sociolingüística
Article definit masculí propi del parlar salat.
Procedent de l’ ipse , fou usat amplament en el català preliterari i és emprat únicament en escrits de to dialectal als llocs on encara perviu Balears, franja costanera discontínua a l’Alt i el Baix Empordà i la Selva, i a Tàrbena i la Vall de Gallinera Apareix aglutinat al substantiu que determinava en alguns cognoms catalans Escós , Espí , Sacosta , Sarrovira , Sarriera , etc i en alguns topònims de l’àrea del seu antic domini aproximadament el del català oriental amb l’Urgell, el Pallars i la Ribagorça Espuig , Esplà , Sacreu , Sarroca , Collserola , Sesgueioles , Sacalm ,…
esventar-es
Dessecar-se, ressecar-se, per l’acció de l’aire i la manca de mullena.
einsteini
Química
Element químic artificial radioactiu transurànid de la família dels actínids, de nombre atòmic 99.
Hom en coneix tretze núclids, del 245 al 256 i el 254 m , els més coneguts dels quals són el 253 vida mitjana 20,5 dies i el 254 vida mitjana 250 dies Fou descobert per GT Seaborg i els seus collaboradors en els residus de la primera explosió del giny termonuclear “Mike” al sud del Pacífic el dia 1 de novembre de 1952 El núclid identificat 254 provenia de l’urani de la bomba sotmès a una forta irradiació de neutrons Hom obté el núclid 253 bombardejant el plutoni 239 amb un flux de 3×10 1 4 neutrons per cm 2 i per segon, i obté, així, l’einsteini d’estat d’oxidació Es + 3 El…
pedregada

Pedregada
taquigrafia
Transcripció, segons el sistema de taquigrafia Dalmau del text, “La sardana és la dansa més bella de totes les que es fan i es desfan”
© Fototeca.cat
Escriptura i paleografia
Art d’escriure tan de pressa com es parla valent-se de signes especials i abreviatures.
Hom l’anomena també estenografia tanmateix, aquest terme és aplicat més adequadament a sistemes d’escriptura amb signes més simples o curts que els habituals, i el terme taquigrafia és aplicat a qualsevol sistema escriptura corrent o estenogràfica en el qual hom empra mètodes per a adquirir velocitat, com ara sigles, contraccions, supressió de lexemes no indispensables així itz en actualitzar , signes propis per als prefixos i sufixos, supressió de paraules i sobretot de signes vocàlics, etc Actualment la major part dels sistemes utilitzats són una combinació d’estenografia i de taquigrafia…
flamera

Flamera
Motlle on hom posa el flam perquè es prengui.
herc
Mastologia
Nom amb què també es coneix la cabra salvatge pirinenca i la cabra salvatge hispànica.
cogombre

Cogombres
© C.I.C. - Moià
Botànica
Agronomia
Fruit del cogombre, oblong i berrugós, consumit generalment cru, en amanides; és molt ric en aigua i poc en elements nutritius, però conté grans quantitats de vitamines A i C.
És usat per la indústria cosmètica com a ingredient bàsic de cremes de bellesa i de la llet de cogombre d’efectes calmant i suavitzador cutanis
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina