Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
espinós
Ictiologia
Peix osteïcti de l’ordre dels gasterosteïformes, de la família dels gasterostèids.
D’uns 7 cm de longitud, cos fusiforme, peduncle caudal curt, aleta dorsal precedida de 3 espines dures, altes i distanciades entre elles, i costats del cos recoberts per una armadura formada per plaques allargades transversalment Habiten a la part dels rius contigua a la mar, on de vegades penetren Es nodreixen de partícules orgàniques, ous i larves i petits crustacis De vegades s’ajunten en bancs integrats per un gran nombre d’individus El mascle, que adquireix una vistosa lliurea nupcial a l’època de zel, fabrica el niu amb algues i una substància aglutinant A causa de llur gran nombre i…
espinós | espinosa
gavó espinós
Gavó espinós
Zeynel Cabeci (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les papilionàcies, llenyosa a la base, que presenta espines vulnerants i viu en vores de camps, rases de carreteres i indrets pedregosos de rambles.
gasterosteïformes
Ictiologia
Ordre de peixos del grup dels actinopterigis de petites dimensions, amb el cos fusiforme i generalment proveït d’espines punxants davant l’aleta dorsal o de petites plaques òssies als costats, les quals espines formen una cuirassa.
Inclou diverses famílies amb nombroses espècies, generalment d’aigua dolça, notables pels seus hàbits de nidificació, entre les quals destaca l’espinós
centàurea
Botànica
Gènere de plantes, generalment herbàcies, de la família de les compostes, de fulles no espinoses, simples, pinnatífides o pinnnatisectes, disposades helicoïdalment.
Les flors, purpurines, blaves o grogues, són aplegades en capítols revestits per un involucre de bràctees proveïdes d’un apèndix terminal, membranós o escariós, i dentat, espinós o laciniat Són abundants a tota la regió mediterrània i a l’Europa mitjana
califòrnia
Fructicultura
Varietat de taronja pertanyent al grup de les Washington Navel
.
L’arbre és gros i vigorós, amb el brancam espinós i amb grans fulles de color verd fosc El fruit, que madura a petits intervals de novembre a febrer, és gros, arrodonit i umbilicat, de pell gruixuda i poc compacta la polpa és sucosa i dolça És una varietat resistent al transport i a la conservació en frigorífic
riber
Botànica
Gènere d’arbusts caducifolis, de la família de les saxifragàcies, de fulles alternes i palmades, de flors regulars, epígines i pentàmeres, agrupades en raïms axil·lars, i de fruits en baia.
Els fruits són anomenats ribes o groselles , i sovint són comestibles, al natural o preparats en forma de melmelada, de compota o de xarop de grosella El riber alpí o cirerola Ralpinum fa fruits menjables però insípids El riber espinós o agrassó Ruva-crispa fa fruits comestibles El riber petri Rpetraecum , de flors vermelloses i campanulades i de fruits vermells i acerbs, es fa als Pirineus i en altres serralades europees El riber vermell Rrubrum , de flors d’un verd pàllid i de fruits vermells i acíduls, comestibles, és conreat a molts països europeus
saxifragàcies
Botànica
Família de rosals constituïda per plantes herbàcies perennes o rarament llenyoses, amb fulles alternes, enteres o dividides, amb flors actinomorfes, hermafrodites i generalment pentàmeres, i amb fruits en càpsula, en fol·licle o en baia.
Comprèn aproximadament 1 300 espècies, sobretot dels països temperats de l’hemisferi nord i de l’Amèrica del Sud Saxifragàcies més destacades Bergenia crassifolia hortènsia d'hivern Chrysosplenium sp crisospleni Hydrangea opuloides hortènsia Parnassia palustris fetgera blanca Philadelphus coronarius xeringuilla Ribes sp riber , grosella Ribes alpinum cirerola , riber alpí Ribes petraeum riber petri Ribes rubrum riber vermell Ribes uva-crispa agrassó , riber espinós Saxifraga sp saxífraga , trencapedra Saxifraga paniculata onosma borda , herba de tall Saxifraga catalaunica corona…
prunyoner
Branques de prunyoner
Aniket Mone (cc-by-3.0)