Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
executor
Dret
Persona o ministre que practicava una execució i un cobrament per ordre del jutge.
marmessor | marmessora
Dret civil català
Persona (o cadascuna de les persones) nomenada pel causant per tal que tingui cura de complir i d’executar la seva darrera voluntat.
El càrrec es consolidà sota la influència del dret canònic, que exigia l’execució de les disposicions pietoses ordenades pels difunts La facultat de designar marmessors correspon al causant, sia en testament, en codicil o en heretament però si el testador no ha nomenat cap marmessor, qualsevol interessat en l’herència pot demanar-ne al jutge el nomenament datiu , amb les mateixes atribucions que el testamentari Els designats poden acceptar o rebutjar lliurement la comanda Han de portar a compliment llur missió dins el termini fixat pel causant i, si no els ha estat assenyalat,…
satèl·lit
Servent d’algú com a executor de les seves ordres.
algutzir
Dret administratiu
Funcionari municipal inferior executor dels manaments de l’ajuntament, de l’alcalde, etc.
botxí
Oficis manuals
El qui executa les penes de mort i altres penes corporals.
Antigament el botxí no constituïa un càrrec fix, car l’ofès i els seus familiars eren autoritzats per la justícia per a portar a cap aquella funció Més tard ho fou la societat, i d’aquesta la funció passà als servidors de la cosa pública El canvi no s’operà simultàniament arreu, car si a l’antic Egipte i a l’antiga Grècia hi havia executors amb coneixements especials, a Roma l’aplicació de la pena de mort era comanada primer a l’ofès, més tard als lictors, a voltes als soldats i alguna vegada al porter de la presó Entre els pobles germànics hom obligava a fer d’executor de la…
almoiner | almoinera
Història del dret
Equivalent a marmessor i a executor testamentari en els testaments collumellae i en d’altres actes de darrera voluntat als segles X-XII.